Recull d'activitats del GEM
Fornalutx: teules, tafona de Can Xoroi i passejada pel poble

En aquesta sortida de Cultura han participat quinze socis del GEM.
Hem fet la sortida a peu des de Sóller fins a Fornalutx, passant pel carrer de sa Lluna, seguint el GR 221, passant per Sa Capelleta i Binibassí. Durant tot el camí hem gaudit d’unes vistes espectaculars.

✎ Vistes cap a Fornalutx
Quan hem arribat a Fornalutx, hem anat a Ca’n Xoroi, on ens esperava n’Aina Darder, que ens ha fet de guia durant la visita.

✎ Foto del grup amb la guia Aina Darder
L’itinerari ha estat:
SALA DE LES TEULES: a l’entrada de Can Xoroi es troba l’exposició permanent de Teules Pintades que conformen una part de la col·lecció de l’Ajuntament de Fornalutx. La col·lecció la formen 328 teules procedents dels municipis de Deià, Fornalutx, Inca, Palma, Llucmajor i Sóller.

✎ Sala de teules
El fons teulogràfic de Can Xoroi fou iniciat amb donacions de particulars de Deià, Fornalutx, Palma, Sóller i Llucmajor, a més de donacions de l’Ajuntament de Sóller i un dipòsit de l’Ajuntament d’Inca que, juntament amb les teules de la volada de Can Xoroi, formen el conjunt de teules pintades més important de Mallorca.
Les teules que podem observar pertanyen a diverses èpoques d’aquesta pràctica artística i que comença en les teules de 1691 de Can Rom de Fornalutx fins a les teules pintades l’any 1781 de l’edifici de Cas Vicari Solivellas de Fornalutx.

L’edifici va ser adquirit per l’Ajuntament l’any 2002, amb l’objectiu de destinar-lo a centre cultural.
Les teules pintades és una tradició pictòrica mallorquina d'arquitectura popular que es remunta a l'època medieval (finals del segle XIV) i es va estendre fins al segle XIX.
Es col·locaven a les volades de les teulades amb un objectiu protector, espiritual i supersticiós per defensar la casa i els seus habitants de la mala sort o els encants.

Solen representar motius geomètrics, vegetals, religiosos, antropomòrfics (figures humanes) o de la vida quotidiana, utilitzant generalment colors vermells i blancs.

A Fornalutx la teula més antiga conservada data de 1691 i pertany a l’edifici de Can Rom, al carrer de sa Lluna. Quasi cent anys després el costum de datar les teules persistia viva.
La tècnica d’execució bàsicament consistia en submergir dos terços de la teula dins calç, per la part on es volia pintar. Després quan la calç presentava un estat adequat, es procedia a pintar, generalment amb almangra, carbó picat, verd o ocre.

✎ Madonna de Can Guitarrer
TAFONA: Les primeres notícies que tenim de la tafona, situada dins aquest casal, són de l’any 1888, encara que, amb tota seguretat, ja funcionava temps abans. La família Mayol la va comprar el 1918 i es va reformar trenta anys després, el 1947, amb la maquinària que hi podem veure a l’actualitat.
El trull donà pas a la màquina de trullar i la premsa de biga va ser substituïda per l’actual premsa hidràulica. Així mateix, es varen habilitar els presents dipòsits de tria de l’oli, alhora que s’abandonà l’antiga botiga d’oli. També es va abandonar l’estable on s’allotjava la bístia. Aquesta va ser la darrera tafona que va funcionar a la vila de Fornalutx, al final de la dècada dels setanta.

La vida de Fornalutx destaca bàsicament pel cultiu de l’olivera i la producció d’oli. Durant els segles XVII i XVIII el municipi de Fornalutx comptava amb divuit tafones que produïen oli, situades entre la zona urbana i la zona rural.
Fornalutx, juntament amb Sóller, comercialitzava l’oli i l’exportava cap als mercats europeus des del port de Sóller.
Acabada la visita de Ca´n Xoroi, ens han posat un documental on hem pogut veure les collidores d’olives i tot el procés d’elaboració de l´oli d´oliva.
Després, la guia ens ha passejat pel poble per veure les volades de les teulades amb les teules pintades més significatives de Fornalutx.
Hem tornat cap a Sóller i hem dinat en el restaurant Ca’n Lluis, on hem menjat un menú ben bo.

Antònia Mora (Responsable Cultura)