Recull d'activitats del GEM
Torre de Na Seca
A Dies feiners dix, ruta circular en un dia de boira, de 13 km amb un desnivell positiu de 709 m amb el guiatge de Toni Calatayud des del Mirador de Ses Barques passant per Bàlitx d’Avall-Coll de Biniamar-Torre de Na Seca-Bàlitx d’Avall-Bàlitx d’Enmig -Font de Bàlitx- Bàlitx de Dalt -Mirador de Ses Barques.
✎ Foto de grup a la Torre de Na Seca
Aquest camí també forma part de trams de la GR- 221, la famosa Ruta de Pedra en Sec.
✎ Indicadors nous de la GR-222.6
El Mirador de ses Barques és un indret històric situat a la serra sobre la vall i el Port de Sóller. El nom “ses Barques” (les barques) prové del fet que, des d’aquest punt elevat, els habitants de la vall podien veure les barques que arribaven al port. Abans de l’existència de carreteres modernes, el port era la principal via de comunicació amb l’exterior.
Quan els mariners o comerciants tornaven amb vaixell, les famílies pujaven a aquest punt per vigilar l’horitzó i detectar l’arribada de les embarcacions.
Durant segles, aquest lloc va funcionar com:
- punt d’observació natural del port
- lloc per avisar de l’arribada de vaixells
- espai de control del trànsit marítim
La seva posició elevada a 148 m permet una vista molt clara del mar i de tota la badia.
Amb la construcció de la carretera de la Serra de Tramuntana al segle XX, el lloc es va convertir en un mirador accessible per als viatgers. Amb el temps s’hi va construir un restaurant i zona de descans, convertint-lo en un dels punts panoràmics més coneguts de la zona de Sóller.
Avui el mirador és un lloc emblemàtic per a visitants i excursionistes, tant per la seva història com per les seves vistes espectaculars sobre el port i la vall.
Bàlitx és una antiga possessió rural situada a la serra entre Sóller i Sa Calobra, dins la zona de la Serra de Tramuntana. Històricament ha estat una de les finques agrícoles més importants de la vall de Sóller. La seva història reflecteix l’evolució agrícola, social i econòmica de Mallorca durant més de mil anys.
El topònim Bàlitx té origen en l’època islàmica de Mallorca (902–1229), quan l’illa formava part de al-Àndalus. Molts noms de lloc de la Serra de Tramuntana provenen de l’àrab. Després de la conquesta de l’illa per Jaume I d'Aragó l’any 1229, el nom àrab es va adaptar al català, moltes d’aquestes terres es van repartir entre nobles i colons cristians.
✎ Bàlitx d'Adalt
La forma antiga documentada és “Bāliš” o “Bālitx”. Els filòlegs pensen que podria venir de:
- bāliš / bālīš (àrab): relacionat amb lloc o terreny agrícola, possiblement una alqueria (petit assentament rural amb terres de cultiu).
A l’època musulmana, moltes zones de la vall de Sóller estaven organitzades en alqueries i rafals, petites explotacions agrícoles amb cases, fonts i marjades.
Per això, el nom Bàlitx probablement significava:
➡️ “alqueria o finca agrícola anomenada Bāliš”
o bé
➡️ “lloc agrícola o terreny cultivat”.
Durant el període de al-Àndalus, la zona de Bàlitx formava part d’una alqueria agrícola. Aquestes alqueries eren petits nuclis rurals amb:
- cases de pedra
- sistemes de reg
- camps d’oliveres, cereals i arbres fruiters
La població musulmana va construir marjades (terrasses de pedra seca) per poder cultivar a la muntanya, moltes de les quals encara existeixen avui.
L’antiga alqueria de Bàlitx es va convertir en una gran possessió feudal, dedicada principalment a oliverars, ramaderia i producció d’oli.
✎ Bàlitx d'Enmig
Amb el pas dels segles, la finca original es va dividir en tres grans possessions:
- Bàlitx d’Adalt – la part més alta de la vall
- Bàlitx d’Enmig – la zona central
- Bàlitx d’Avall – la més propera al mar
Aquestes finques estaven connectades per camins de muntanya que encara avui utilitzam els excursionistes.
Durant segles, la riquesa de Bàlitx es basava en oliveres mil·lenàries, producció d’oli d’oliva, cria d’ovelles i cabres i aprofitament forestal.
✎ Caminant entre oliveres
L’oli de la zona de Sóller era molt apreciat i es transportava fins al Port de Sóller per ser exportat.
Durant segles, Bàlitx va ser un centre agrícola important dins la serra. Les cases de possessió i les marjades (terrasses de pedra) mostren el sistema tradicional de cultiu de la muntanya mallorquina.
El Coll de Biniamar és un coll de muntanya situat dins la Serra de Tramuntana, a la zona entre la vall de Sóller i les terres interiors de la serra. Històricament ha estat un punt natural de pas per travessar la muntanya.
En geografia, un coll és el punt més baix entre dues muntanyes, que permet travessar d’un costat a l’altre de la serra. A Mallorca, molts camins antics passen per aquests colls perquè són els llocs més fàcils per creuar la muntanya.
✎ L'extensa finca de Bàlitx amb el Coll de Biniamar al fons
El nom Biniamar és d’origen àrab, com molts topònims de Mallorca.
Prové de l’expressió:
“Bani ‘Ammar” o “Bani ‘Amr”
on:
- Bani / Bini significa “fills de” o “clan de”
- Ammar / Amr és un nom propi àrab
Per tant, Biniamar probablement significava:
“el lloc o territori del clan d’Ammar”
Aquest tipus de nom era molt comú en les alqueries islàmiques que hi havia a la serra abans de la conquesta cristiana del 1229 per Jaume I d'Aragó.
Els primers documents que s'han trobat de les cases de Bàlitx d'Avall daten del segle XIII. Al segle XIV, Tomàs Ripoll va adquirir la possessió amb la construcció i a més amb una torre de defensa i una tafona d'oli. La construcció de la torre de vigilància data del mateix segle; aquesta rep el nom de Na Seca. Al segle XVII el Senyor Pere Lluc Ripoll i Bauçà divideix la finca en dues parts: la primera, que s'anomenaria Can Gordo, pel fill Pere Antoni Ripoll i Mallol de Bàlitx -que finirà el 1945 amb el prevere Don Pere Lluc Ripoll i Moragues- i la segona que es dirà Can Levet pel segon fill, Bartomeu Ripoll i Mallol de Bàlitxi -que finiria, el 1900, amb Dona Margalida Ripoll i Bisquerra de Gabellí.
Don Perico de Can Gordo i Donya Margalida de Bàlitx havien fet a l'Església catòlica hereva de la seva respectiva heretat. La construcció de la capella data del segle XVIII.
✎ Possessió de Bàlitx d'Avall
Al segle XX, la família Oliver, alies Roc adquireix Can Levet i Can Gordo i a finals del mateix segle, les famílies Oliver - Pastor adquireixen aquesta darrera. Les principals fonts d'ingressos, des del segle XIII i fins a mitjans del segle xx, eren: primer i molt important, l'oli, després el carbó. Finalment altres productes com la calç, el xot, els cabrits i les garroves. Aquests malnoms de Levet i Can Gordo en el primer cas es deu al fet que el propietari que adquirí la finca de Donya Margalida Ripoll es deia de Can Levet (Don Joan Puig Rul·lan de Can Levet). En el segon era perquè els Ripoll propietaris de l'altra Bàlitx d'Avall tenien una finca al Port de Sóller (Sa Figuera) nomenada Can Gordo.
Serà a finals del segle XX quan Can Gordo s'adapta per convertir-se en un agroturisme nomenat Can Gordo que va tancar l’any 2020.
✎ Foto de grup a Bàlitx d'Avall
La Torre de Na Seca és una torre de vigilància costanera situada a la costa nord-oest de Mallorca, entre la zona de Sóller i Sa Calobra. És una de les torres de defensa construïdes per protegir l’illa dels atacs pirates.
La torre es va construir entre 1582 i 1584 durant el sistema de defensa costanera de Mallorca. En aquella època, les costes de l’illa patien freqüents atacs de pirates barbarescs procedents del nord d’Àfrica.
✎ Torre de Na Seca en un dia amb boira
La seva funció principal era vigilar la costa, detectar vaixells enemics i avisar la població. Quan els vigilants veien vaixells sospitosos, utilitzaven fum durant el dia i foc durant la nit. Així avisaven altres torres properes i les poblacions de l’interior, especialment la vall de Sóller. Aquest sistema connectava diverses torres de la costa de la Tramuntana.
La torre està situada en un penya-segat molt elevat de 499 m, amb una vista enorme sobre el Mediterrani. Des d’aquí es podia controlar gran part de la costa nord. També tenia contacte visual amb altres torres defensives de la serra.
Actualment és un lloc molt conegut pels senderistes. Les vistes des de la torre són considerades de les més espectaculars de Mallorca, amb el mar obert i els grans penya-segats de la serra.
✎ Camí de pujada a la Torre de Na Seca
La Font de Bàlitx és una font natural situada dins les terres de la possessió de Bàlitx. Ha estat durant segles una font d’aigua essencial per a l’activitat agrícola i la vida a la possessió.
Com moltes fonts de la serra, la Font de Bàlitx era utilitzada per:
- abastir d’aigua les cases de possessió
- regar oliverars i petits horts
- donar aigua al bestiar
- proveir els treballadors i pastors de la finca
✎ Font de Bàlitx
Les fonts naturals eren molt valuoses a la Tramuntana, perquè permetien mantenir l’agricultura en zones de muntanya.
✎ Interior de la font
La font formava part del sistema agrícola de la possessió de Bàlitx. Aquest sistema tradicional forma part del paisatge cultural de la Serra de Tramuntana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Pilar Ponce (responsable revista)