Recull d'activitats del GEM
Torrent de Pareis
El facis per primera o enèsima vegada el Torrent de Pareis te sorprèn per la seva majestuosa bellesa. És una ruta exigent ja que durant el recorregut s'han d'esquivar desenes de blocs de pedra gegants fent contínues grimpades i destrepades.
✎ Bloc de pedra gegant
Una clàssica d’aquesta època de l’any en el GEM de 600 m de desnivell acumulat. Enguany ens ha fet de guia Xisco Colom acompanyat de la responsable de la secció de Trekking, Rosi Oliver.
✎ Xisco Colom i Rosi Oliver
Pels seus espadats de 300 m, pel seu caràcter feréstec i per alguns passos entretinguts, el Torrent de Pareis és considerat com l’excursió més extraordinària de l’illa per la major part dels muntanyencs mallorquins. A causa de les seves singularitats biològiques i geològiques, el Torrent de Pareis ha estat declarat “Monument Natural”.
✎ Verticalitat majestuosa
L’autocar compartit amb els companys de la secció de No frissam i de Carretons i someres ens va deixar a la carretera Ma-10, just al costat de l'església romànica de Sant Pere d'Escorca (segle XIII). És una de les esglésies cristianes més antigues de l’illa, documentada ja el 1283, i va ser la primera parròquia d’Escorca abans que el centre religiós es traslladés al Santuari de Lluc el 1456.
L’edifici conserva una arquitectura gòtica molt senzilla: murs de pedra, coberta a dues aigües, espadanya i una nau dividida per un arc diafragma. És considerat un exemple molt valuós de les primeres parròquies construïdes després de la conquesta cristiana de Mallorca. Cada 29 de juny s’hi celebra la festa de Sant Pere amb missa i trobada popular.
Hem davallat pel Camí des Burgar (o de s'Asfalt), un antic camí de ferradura que va ser restaurat i habilitat pel Foment de Turisme de Mallorca l'any 1908. Aquesta intervenció històrica es va fer precisament per facilitar l'accés dels primers excursionistes i visitants des de la carretera principal fins a la llera del Torrent de Lluc, que és el pas previ obligat per endinsar-se en el monumental Torrent de Pareis.
✎ Descens pel camí des Burgar
El camí original de ferradura davalla fent ziga-zagues a través d'un frondós alzinar, vorejant antics camps de cultiu. En la seva primera secció, passa a prop de la coneguda sa Penya Foradada, un impressionant mirador natural.
✎ Penya Foradada
A l'altra banda del torrent veiem, als vessants del Puig Roig, el Quarter des Carabiners (construït per perseguir el contraban) i l’habitatge troglodític de Cosconar.
✎ Vistes cap el Puig Roig
El sender acaba a la llera del torrent de Lluc, punt on conflueix més endavant amb el torrent de Gorg Blau a la zona de l'Entreforc, donant naixement oficial al Torrent de Pareis.
En aquest lloc comença el Torrent de Pareis en ajuntar-se el Torrent de Lluc (el que hem seguit fins ara) amb el Torrent des Gorg Blau. Podríem remuntar aquest darrer torrent, a la nostra esquerra, alguns minuts fins que les seves parets llenegadisses (relliscoses) i la foscor ens impedissin seguir. Més amunt tenim el torrent més difícil de l’illa a un tram del qual, Sa Fosca, no hi arriba mai la llum solar.
Aturada per berenar a s’Entreforc i hem tornat a abandonar el llit del torrent, aquesta vegada, per la dreta. Per damunt nostre les parets assoleixen els 300 m d’alçada i hi endevinem la Cova des Soldat Pelut. Al cap d’una estoneta ja hem fet la primera desgrimpada per superar el primer bot. A continuació hem posat esment a vorejar els dos gorgs i baixar pels graons picats a la roca fins al llit del torrent.
Els tres propers passos són dues rampes molt llises i un altre gorg que superem per la dreta.
Després del darrer pas, hem travessat el llit del torrent cap a la dreta i l’hem abandonat durant uns quants minuts. Tornat al llit que hem seguit, cercant els millors passos. Hem d’abandonat el torrent per l’esquerra i, poc després, ens hem aturat a la Cova des Romagueral.
✎ Cova des Romagueral
L'itinerari clàssic compta amb dos passos principals amb nom propi que concentren la màxima atenció, situats ja a la part final del congost, prop de la font des Degotís. El primer amb un gorg al mig, dos passos estrets que se superen per la dreta. El segon és el de “Grassos estrenyeu-vos”, una escletxa extremadament estreta, vertical i encaixada entre la paret del torrent i un bloc de pedra enorme.
✎ Pas Grassos estrenyeu-vos
I el darrer per l’esquerra per un forat Pas de s’Estaló, el pas que històricament es considerava el més complex de tot el congost. Rep el seu nom de "s'estaló", que fa referència a un tronc de pi tallat en forma d'escala que antigament col·locaven els caçadors o muntanyencs per poder salvar el desnivell d'aquest punt.
Poc després hem arribat a la Font des Degotís i a l’espectacular part final. El darrer gorg es supera per la dreta assolint la desembocadura.
✎ Desembocadura
Alguns ens hem banyat a la mar que estava espectacular i ens hem dirigit cap el Restaurant on ens hem retrobat amb els companys de No frissam i de Carretons i someres per compartir un bon dinar i algunes rialles.
✎ Compartint una bona taulada
Pilar Ponce (Responsable Revista)