Passió per sa muntanya

Cingles de s'Obi

A Dies feiners hem encetat la primavera a la Vall de Sóller amb una ruta circular de 14 km i un desnivell acumulat de 717 m amb na Maria Pascual com a guia en els Cingles de s’Obi.

✎ El dia ens ha permés vistes espectaculars cap a la Vall de Sóller

Un cingle és una paret de roca molt vertical o gairebé vertical, com un precipici o penya-segat. És habitual trobar cingles a zones de muntanya o a la costa, on el terreny cau de manera abrupta. A Mallorca hi ha molts cingles espectaculars, sobretot a la Serra de Tramuntana.

Un obi, com a recipient, és una cavitat natural a la roca on s'hi acumula aigua de pluja o humitat. És una paraula que s'utilitza sobretot a la muntanya. A la Serra de Tramuntana aquests obis naturals eren importants ja que servien com a punts d’aigua naturals i eren útils per pastors i animals.

Com que l’accés al centre de Sóller està restringit als residents, hem aparcat a la zona del IES Guillem Colom Casasnoves i ens hem dirigit cap el cementiri.

Guillem Colom Casasnoves (1890-1979), nascut a Sóller, és considerat un dels poetes mallorquins més importants del segle XX, especialment conegut per escriure sobre Mallorca, la natura i la Serra de Tramuntana.

Hem començat pel Camí de les Tres Creus i ens hem desviat cap el Camí dels Alous, camí empedrat que supera un desnivell de 1000 m fins sa Serra d’Alfàbia.

✎ Pujada pel Camí dels Alous

Després de 2 km de pujada l’hem deixat per l'esquerra i passada una paret divisòria hem anat en direcció al Torrent de sa Coma Carnicera fins arribar a una caseta de pedra amb molt bones vistes on hem berenat.

✎ Foto de grup a la caseta dels caçadors

Hem quedat admirats de la Balma de Na Mamelluda, un corral de cabres on les mares alletaven als cabrits. Està tancada per un mur de pedra seca de dos metres d' alt per quaranta de llarg.

✎ Foto de grup en el corral de cabres

Passat el Torrent hem enfilat cap als Cingles fins arribar a  la preciosa Font de s'Obi o de s'Herba. Està situada davall les altes parets de la muntanya, hi trobam una gran heura i destaca el pou de s'Obi que servia per proveir d'aigua als treballadors del bosc.

✎ El pou de s'Obi

Hi ha també una pica i safareig amb escalons excavats a la roca. És una font de goteig d'aigua que cau per una gran estalactita formada a uns vuit metres d'altura. 

✎ Font de s'Obi

En el bosc d’alzines trobam abundants sitges i casetes de carboner. A alguns ens ha cridat l’atenció un endemisme de Balears, Cyclamen balearicum conegut com a pa porcí, per les nombroses flors blanques perfumades en aquesta època de l’any i les seves fulles amb diferents tons de verd en una cara i lilosa per l’altra.

✎ Flor i fulla de pa de porcí

Hem davallat pel bosc fins arribar a la pista de s'Arrom, zona de propietat privada fins arribar al Mirador de La Reina on hem gaudit de vistes espectaculars cap a Sóller i el port.

✎ Davallada pedregosa cap a la pista de s'Arrom

Aquest mirador deu el nom a la Reina Isabel II d’Espanya que va visitar Sóller i els seus voltants en 1860 durant un viatge a Mallorca per inaugurar infraestructures clau. La seva estància va deixar una empremta històrica, destacant la visita als Jardins d’Alfàbia, on es va crear el jardinet de la Reina en el seu honor i es remodelaren espais per a l’ocasió. La visita real va ser un esdeveniment significatiu per la Vall de Sóller en el segle XIX.

✎ Mirador de la Reina

Està documentat un dinar a la casa de la família Rubert, coneguda com Ca´n Prohom, situada en el carrer de Sa Lluna però no hi ha constància del seu pas per sa finca de S’Arrom.

✎ Cases de s'Arrom

Hem davallat pel camí de Sa Coma fins arribar de nou al cementiri de Sóller sense visitar-ho. Conté una gran quantitat d’escultures de les primeres dècades del segle XX, essent un dels conjunts estatuaris més importants de Mallorca. La majoria de les obres que hi trobam responen a una tipologia que rep influències del modernisme i del simbolisme, i que es tradueix en figures de silueta esvelta, sovint amb els ulls clucs, reflectint una expressió de melangia i tristor al rostre. La presència de flors, sobretot de roses, és constant en aquestes obres, les quals, o bé duen les figures-àngels a les seves mans, o bé decoren el panteó. L’àngel, juntament amb la figura femenina, són les dues representacions predominants. La dona sol presentar-se amb formes voluptuoses, que s’intueixen baix els draps que dibuixen estratègicament les formes del cos. (Font: M. Magdalena Brotons, professora del departament de Ciències històriques i Teoria de les arts de la UIB).

✎ Ruta amb nombroses rossegueres i arbres caiguts

 Maria Pascual (responsable Dies feiners) i Pilar Ponce (responsable revista)