Recull d'activitats del GEM
Puig de Lofra
Ruta circular guiada per en Toni Calatayud de 15 km al Puig de Lofra (1.091 m) de la secció de Dies feiners X, sortint de l’aparcament de sa Font des Noguer.
✎ Foto de grup en el cim del Puig de Lofra
El topònim Puig de Lofra té una etimologia molt vinculada a l’etapa islàmica de Mallorca. Durant el període andalusí (902–1229), molts indrets de Mallorca van rebre noms àrabs que després es van adaptar fonèticament al català amb la conquesta de Jaume I.
Puig ve del llatí podium (‘turó’ o ‘elevació’). És un terme molt habitual a les Balears per designar muntanyes o cims.
Ofra probablement prové de l’àrab “ʿufra” (عُفْرَة), que significa ‘terrós’, ‘de color polsós’ o ‘rogenc clar’. Aquest significat encaixa amb l’aspecte pedregós i clar del massís. Es podria interpretar com: “el turó de color terrós” o “el puig de la terra rogenca”.
Però s'escriu amb e o a final?. La forma correcta és Puig de Lofra, amb -a final.
El topònim es documenta oficialment amb a, i així apareix en documents del segle XV i la cartografia i en la toponímia de la Serra de Tramuntana. La terminació en -a concorda també amb l’origen àrab probable (ʿufra), que acaba en -a tònica.
Tot i que la forma oficial és “Puig de Lofra”, durant molts anys (i encara avui en àmbits excursionistes) s’ha escrit “l’Ofre” amb -e final.
✎ Puig de Lofra de forma cònica, amb el cim rocós i la falda boscosa
Per què ha passat això? Per aquests tres motius:
1) Per tradició excursionista i cartografia antiga, alguns mapes i guies del segle XX van fixar la grafia Ofre, i aquesta forma es va popularitzar molt entre muntanyencs.
2) Pronunciació mallorquina, en mallorquí oriental, la -a àtona final sovint sona com una vocal neutra [ə], molt semblant a una “e” feble. Això fa que Ofra i Ofre sonin pràcticament igual en parla popular.
3) Regularització gràfica espontània, hi ha topònims catalans acabats en -e (sobretot masculins), i alguns escrivents van adaptar el nom a un patró que els semblava més “natural”.
La fixació oficial de “Puig de Lofra” amb -a final es va consolidar a partir dels processos de normalització toponímica impulsats pel Govern de les Illes Balears a finals del segle XX. El Procés de normalització als anys 1980–1990:
- Es va fer una revisió sistemàtica de la toponímia tradicional de Mallorca.
- Es van contrastar documents històrics, fonts orals i arxius.
- Hi participaren filòlegs i especialistes vinculats a la Universitat de les Illes Balears i a l’Institut d'Estudis Catalans.
En aquesta revisió es va determinar que la forma més antiga i etimològicament coherent era Ofra. La grafia Ofre era una adaptació moderna, molt difosa per la cartografia excursionista del segle XX.
Des d’aleshores, la cartografia oficial i la senyalització pública a la Serra de Tramuntana utilitzen “Puig de Lofra”. Tot i això, “l’Ofre” continua molt arrelat en l’ús popular — sobretot entre excursionistes veterans — i per això encara el veus sovint escrit així.
Hem caminat per l’Embassament de Cúber, amb un nivell considerable d’aigua després de les pluges de les darreres setmanes fins el Coll de Lofra on hem berenat.
✎ Coll de Lofra
Hem pujat al cim pel Coll des Cards.
✎ El Coll des Cards separa Lofra de Na Franquesa
Les vistes des del cim del Puig de Lofra han estat espectaculars cap el Puig Major i la Vall de Sóller.
✎ Vistes espectaculars cap el Puig Major
Hem davallat cap a sa pista fins a sa Font de Sa Parra que raja bastanta aigua.
✎ Font de Sa Parra
Hem continuat sa ruta pel camí d’anada fins a sa Font de s’Hortet, es Coll d’en Poma i passades les 14:30 h hem aturat a dinar al Refugi de Cúber, ben a prop dels cotxes.
✎ Refugi de Cúber
Pilar Ponce (responsable revista)