Passió per sa muntanya

Puig des Porrassar

A Dies feiners guiats per na Maria Pascual hem fet una ruta circular de 17,5 km amb un desnivell acumulat de 754 m des de la urbanització de Betlem pel Parc Natural de la Península de Llevant a Artà.

✎ En verd la ruta circular

El Parc està ubicat al nord-est de Mallorca, al llarg de part dels municipis d’Artà, Capdepera, Sant Llorenç i Santa Margalida. Té una extensió de 17.111 hectàrees (10.917 ha terrestres i 6.194 ha marines) de les quals prop de 2.700 són de titularitat pública.

✎ Vistes espectaculars cap a la Badia d'Alcúdia

El Parc inclou les reserves naturals del cap de Ferrutx i del cap des Freu, als termes d’Artà i Capdepera, dues àrees de penya-segats costaners on es preserven íntegrament el conjunt d’ecosistemes naturals. També hi trobam els cims de major altitud de les serres de Llevant: la Talaia Freda (564m), el Puig des Porrassar (491m) i el Puig de na Tudossa (441m).

✎ Puig des Porrassar

Tot l’àmbit territorial terrestre i marí del Parc Natural forma part de la xarxa europea Natura 2000. Igualment, una part important de les seves aigües també es troben  protegides per la Reserva Marina del Llevant.

Hem agafat el Camí des Caló amb una mar d’un blau espectacular fins arribar al camí des Barracar fins a la Font des Barracar.

✎ Font des Barracar

Amb una bona pujada per carritxeres i amb un sol que ens ha recordat que l’estiu ja s’apropa hem arribat al Pas des Porc (304 m) on ens hem aturat a contemplar les excel·lents vistes cap a la badia d’Alcúdia.

✎ Pas des Porc

En poc temps hem arribat al Camí des Presos, construït l’any 1941 per presoners republicans sotmesos a treballs forçats durant el règim franquista. Hem atravessat el Campament dels Soldats (o dels Presos), ruïnes de l’antic camp de treball on malvivien els presoners de la guerra. Un espai commovedor de memòria històrica.

✎ Caní dels presos

Hem pujat al cim des Porrassar (491m) de forma piramidal i amb vistes cap a S’Arenalet d’Aubarca, Cala Rajada i gran part del Parc de Llevant.

✎ Foto de grup en el cim del Puig des Porrassar

El segon cim ha estat el Puig des Corb (439m) on es veien ja les cases de l’Alqueria Vella d'Avall, on hem dinat a les taules a l’ombra.

✎ Foto de grup en el Puig des Corb amb el Porrassar al darrera

Aquest és un territori de garballó (Chamaerops humilis) és l’única palmera autòctona d’Europa. Abunda en àrees castigades pels incendis forestals, ja que rebrota després d’haver-se cremat.

Tradicionalment s’han fet servir les seves fulles, assecades i ensofrades, per a elaborar senalles, capells, paneres, estores, graneres... A finals del XIX l’obra de palma (llatra) es convertí en una important font de riquesa per als pobles de Capdepera i Artà. Es calcula que a mitjan segle XX un 60% dels habitants d’aquestes poblacions treballaven l’obra de palma per complementar els seus ingressos. Actualment, segueix aprofitant-se la fulla de garballó de manera sostenible. 

✎ El garballó abunda per aquestes contrades, darrera el Puig des Porrassar i des Corb

Hem tornat per la Calçada des Grau i el Pas des Grau passant pels Establits, formaven part de les terres que els germans Homar, naturals d’Alaró, compraren a Maria Anna Asprer, a la segona meitat del segle XIX (sa Devesa, Betlem de Marina, s'Alqueria Vella, es Caló i es Barracar). En conjunt, Bartomeu, Mateu i Andreu Homar adquiriren més de 2.500 ha.

✎ Una de les ruïnes dels Establits

L’any 1880, a la zona nord de sa Devesa, tot aprofitant els avantatges fiscals que atorgaven les lleis de població governamentals, fundaren el poble costaner de la Colònia de Sant Pere.

✎ L'ús de la pedra en aquestes muntanyes ha estat constant i de gran importància per a tots els homes i dones que les han habitat

Les terres rompudes a l’empit d’aquestes muntanyes són els Establits, encara visibles en la seva estructura (casetes, marges, cisternes, corrals, etc.). Els vestigis dels conreus que s’hi practicaven mostren la necessitat imperiosa que hi havia en aquells moments de guanyar nous terrenys productius, essencials per a la subsistència de nombroses famílies pageses. Les dures condicions de vida i la baixa producció de les terres obligaren la darrera família a abandonar-les l’any 1929.

✎ Font de Can Capellà

Hem arribat fins a l’Ermita de Betlem que s’aixeca sobre l’antiga alqueria musulmana de Binialgorfa. La família dels Moreis cediren aquest terreny als ermitans, que n’aixecaren el temple i la resta d’edificis que completen l’ermita a partir de 1805. Des de llavors, els ermitans de la Trinitat de Valldemossa i Sant Honorat de Randa habitaren aquest indret fins al 2020, any en què hagueren de deixa l’ermita per manca de recursos humans.

✎ Arribant a l'Ermita de Betlem

Hem davallat pel GR-222 fins arribar de nou a la urbanització de Betlem on hem disfrutat d’un beure.

✎ Davallada pel GR-222

Maria Pascual (Responsable Dies feiners) i Pilar Ponce (Responsable Revista)