Passió per sa muntanya

Camí de Castelló, Camí des Pintors

Ja ho diu el refranyer “Fins el 70 d’abril no te llevis ni un fil”. Pel primer dimecres de juny alguns havíem proposat a la responsable de la secció de Dies feiners fer una ruta a prop de la mar amb ombres i amb possibilitat d’un capfico. I na Maria Pascual va proposar el Camí de Castelló i Camí des Pintors. Una ruta circular de quasi 16 km amb un desnivell acumulat de 692m amb molta d’ombra i vistes espectaculars a la mar però que degut al fort onatge de tramuntana ens ha quedat pendent el bany però encara no ha començat l’estiu. Un recorregut preciós carregat d’història.

✎ El fort onatge ens ha regalat imatges impressionants

Hem partit de Deià cap el Camí des Verger  passant per Son Bujosa, hem fet un tram del Camí de Castelló GR- 221 i aturada a sa Font de ses Mentides.

El camí de Castelló conformava l'antiga ruta principal per desplaçar-se entre els municipis de Sóller i Deià abans de la construcció de l’actual carretera. Seguint aquest itinerari hem arribat a les cases de Son Coll, el centre d'una possessió els orígens de la qual es remunten al segle XIII, quan el territori era conegut com na Matona. La denominació actual prové de la família Coll, documentada a la propietat des del segle XV. En aquest entorn destaca la presència d'una antiga tafona i de la font de les Mentides, un brollador que va ser el centre d'un intens i llarg litigi pel dret a l'ús de l'aigua entre els habitants de Son Coll i els de Llucalcari entre els segles XV i XVI. 

✎ Font de les Mentides

Avançant per la ruta hem entrat en els dominis històrics de l'alqueria de Castelló, una extensa àrea de poblament rural originària de l'època islàmica. Després de la conquesta catalana, els documents de l'any 1232 registren el lliurament d'aquestes terres al vescomte Gastó de Montcada. Amb el transcurs dels segles, aquesta macro-propietat original es va anar fragmentant, donant lloc a noves possessions independents. 

Dues de les propietats més destacades sorgides d'aquesta divisió són Can Prohom i Son Mico, les cases de les quals constitueixen avui dia un imponent conjunt arquitectònic unificat, tot i ser finques separades. Destaca com element natural el Pi de s’Ensaïmada.

✎ Son Coll

Can Prohom agafa el nom de Bartomeu Estade, àlies "Prohom", propietari cap a l'any 1400, els descendents del qual van esdevenir alguns dels terratinents més rics de Mallorca.

✎ Can Prohom

Son Mico, documentada el 1588, va néixer com una segregació de Can Prohom i el seu nom prové també d'una branca de la mateixa família Estade. Les cases conserven l'arquitectura típica dels grans casals de muntanya, amb elements com capelles interiors, grans cuines i infraestructures dedicades a la producció d'oli. 

A escassa distància d'aquestes edificacions, davallant des de les cases de Son Mico, es localitza la font de Can Prohom. El cabal d'aquesta font era l'encarregat de proporcionar la força motriu al molí de Castelló, les ruïnes del qual estan a prop del camí. Les fonts documentals de 1232 ja identificaven aquesta infraestructura, confirmant que es tracta d'un molí d'origen musulmà que evidencia l'aprofitament històric dels recursos hídrics a la zona. Actualment es troba plena de batzers i altra vegetació en estat d’abandonament.

La Capella de Castelló va ser construïda originalment al segle XVII per tal que els habitants d’aquesta contrada rural poguessin assistir a missa sense haver de baixar fins al poble. Va patir diverses reformes (com una el 1910)), però posteriorment va quedar en abandonament i el teulat es va ensorrar. El Consell de Mallorca la va restaurar entre els anys 2025 i 2016 amb una inversió de 175.510 €

✎ Capella de Castelló

Per la carretera hem arribat a les terres dominades per Can Bleda, una gran possessió fortificada de l'any 1511 que controlava històricament les comunicacions cap a la vall de Sóller, actualment un hotel i a la urbanització Bens d'Avall. En superar els penya-segats rogencs, es davalla cap a la zona d'Alconàsser, on s'ubiquen humils refugis de pescadors com "s'escar d'en Jeroni" i antigues terres de conreu.

✎ S'Escar d'en Jeroni

Per arribar al Camí des Pintors que segueix una costa vertiginosa i exposada a la fúria de la mar, flanquejant profundes torrenteres, antigues estructures carboneres i noves cavitats que temps enrere van habitar els vells marins.

La costera feréstega cap a Llucalcari, el trajecte paral·lel a la mar transcorre per un terreny accidentat on conviuen els pinars, les marjades agrícoles i els penya-segats de pedra. Per aquest sector es transita prop de propietats històriques com Son Beltran, que disposava de torre de defensa i va ser assaltada per bandolers l'any 1819. El sender creua també per petits varadors improvisats per a barques, com "s'escar des Pintor", i passa a prop de la "cova des Vells Marins", una cova que antigament donava recer al vell marí (la foca monjo de la Mediterrània), una espècie extirpada de la zona per l'acció humana. 

Es Canyaret, Cala Lou i accidents geogràfics com "Es Còdols Blancs", unes destacades roques clares que servien de referència marítima i albergaven guàrdies de vigilància al segle XVII. 

La ruta costanera revela punts panoràmics com el mirador de Son Bujosa i Cala Deià que degut a l’onatge duia molta d’alga. Hem continuat sense aturar-nos a la cala pel Camí des Ribassos, la Font i el Refugi de Ca'n Boi.

✎ Vistes a Cala Deià des del Mirador de Son Bujosa

Si voleu ampliar informació d’aquesta costa a través de textos i dibuixos la trobareu en el llibre Mallorca Vora Mar, o també dit Marines de Tramuntana. Part 1 dels germans Joan i Vicenç Sastre.

 Maria Pascual (Responsable Dies feiners) i Pilar Ponce (Responsable Revista)