Recull d'activitats del GEM
La Vall de la Nou
La Vall de la Nou és una zona rural poc coneguda però molt interessant situada al nord del municipi de Manacor, a l’est de Mallorca. Es tracta d’una vall agrícola i natural amb un gran valor paisatgístic, històric i etnològic.
✎ Vista de la Vall de la Nou
És una vall allargada i serpentejant, envoltada de turons de roca calcària, que s’estén cap al terme de Petra. Destaca per la presència d’aigua subterrània, fonts i el pas del torrent de na Borges, fet que ha afavorit una agricultura tradicional rica (cítrics, ametllers, horta).
✎ Camps de cultiu
És una zona amb garriga ben conservada i biodiversitat notable, considerada un entorn natural valuós dins el Pla de Mallorca. Històricament, la vall ha estat dedicada al conreu i regadiu, amb infraestructures tradicionals com síquies i canaletes d’aigua documentades des de l’edat mitjana.
✎ Canal d'aigua que abasteix a una comunitat de regants
Ja al segle XIV apareix documentada com a propietat de diverses famílies nobles. Hi ha restes d’una torre de defensa medieval associada a una possessió agrícola. El paisatge actual és resultat de segles d’interacció entre l’activitat humana i la natura.
El nom “Vall de la Nou” no té una única explicació totalment confirmada, però els estudiosos i la toponímia mallorquina apunten a dues interpretacions principals (i una és molt més probable que l’altra):
1, En català, “nou” pot referir-se al fruit de la noguera (Juglans regia). Per tant, Vall de la Nou significaria, “la vall de les nogueres” o “la vall on hi havia noguers”. Molts topònims mallorquins descriuen la vegetació dominant. També podria venir de “nou/nova”, “la vall nova”.
A la secció de No frissam partirem devers les 9,15 h i el dia estava ennigulat, però calmat. Del cementeri de Petra direcció nord-est, enfilarem camí cap a la vall. Berenar a la font de n’Orenga, volíem visitar la cova del Voltors o de Femenies, va està tancat, tornam a rere i aquí va començar el plugim. Durant el recorregut la pluja va intensificar la seva aparició.
«Enrique,vaig dir-te, que no fes molt de sol, sobre tot a la tornada, i no va escoltar i el de d’alt ens va regar; pot-ser ens troba baixets!».
✎ Foto de grup a Sa font de n'Orenga
Malgrat la pluja visitarem la font de s’Orenga o de n’Orenga, localitzada en el terme entre Petra i Manacor. Probablement d’ús agrícola o ramader. El topònim “orenga” probablement fa referència a la planta aromàtica (orenga) present a la zona.
Font de na Memòria
Surgència natural que es troba protegida per un mina de poca altura amb volta de carreus de marès i per dos marges paredats en verd que formen una trinxera de set metres de longitud. Posteriorment es forma una petita bassa on les aigües es junten amb les provinents del torrent de na Borges mitjançant una síquia.
✎ Síquia fins arribar a la font
Una síquia de 0,7 m d’amplària condueix les aigües cap al nord-est per a regar els distints horts juntament amb diferents ramals secundaris. Entre la font i la carretera hi ha un pas per a vianants de 2,4 m d’amplària.
Hem de dir que una font és un sistema de captació d'aigües subterrànies per drenatge, que és una tècnica ja usada des de l'època de dominació islàmica a les Illes Balears. El cas que ens ocupa és una font natural, és a dir, aquelles que de forma natural o amb una mínima excavació afloren a la superfície, des d'on són aprofitades i sovint canalitzades. Normalment el lloc on aflora l'aigua sol quedar protegit amb una espècie de capelleta, que arriba a tenir en planta formes molt diverses. Hi ha casos que, des de la porta, per accedir a l'aigua, s'ha de baixar per una curta galeria amb graons, ja que la sortida a l'aigua es troba una mica per sota del nivell de la superfície.
✎ Font de na Memòria
Aquesta font, origen principal del sistema hidràulic de sa Vall de la Nou, ja està documentada en època islàmica, però hem posat cronologia indeterminada perquè no sabem a quina època es va fer l’adequació de la font.
Molí Paperer
DESCRIPCIÓ (MORFOLÒGICA, ESTRUCTURAL I ELEMENTS INTEGRANTS)
Les cases del molí Paperer es disposen seguint una organització lineal, tot i que cal constatar l'existència d'algunes dependències auxiliars disperses de recent construcció. L'edifici principal presenta planta baixa, pis i sostre i dos aiguavessos. A l'ampla façana, portals i finestres -alguna amb esplandit- es distribueixen sense observar cap ordre determinat; uns i altres son allindanats excepte el de la portassa que és per arc rebaixat.
Els murs romanen sense referir, deixant a la vista l'habitual combinació de paret verda i peces escairades de marès a l'indret de les parets mestres i cantonades, i emmarcant les obertures. Cal destacar les motllures dels ampitadors de les finestres i les de la cornisa que corre sota el ràfec de la teulada. Un detall interessant és també el fornicle existent sobre la clau del portal d'accés que sembla fou seu d'alguna imatge religiosa. L'interior està molt alterat i mal conservat per l'ús que se’n fa com a magatzem.
Al cantó nord-est s’adossen unes solls. Al cantó sud-oest es localitzen dos safarejos que recullen l’aigua de la síquia.
Descripció de les estructures: Paret en verd i carreus de marès. Teulada. Embigat de fusta. Restes d'un molí d'aigua.
✎ Molí paperer
DADES TIPOLÒGIQUES I ESTILÍSTIQUES
El mal estat de conservació d'aquestes cases així com les evidents transformacions que han sofert dificulten una clara definició tipològica. De tots modus, en tant que ubicades en una explotació agrària poden en principi ser considerades com a cases de pagès. Per altre banda l'amplària i els ampits motllurats de les finestres podrien suggerir l'existència en altre temps de dependències senyorials. No és possible tampoc confirmar les conseqüències esp. d'haver-hi un molí.
NOTÍCIES HISTÒRIQUES
La seva situació, prop de les cases de la Vall de la Nou fa pensar que aquest molí, avui quasi del tot enderrocat fos un dels que ja en els segles XIV-XV formaven part d'aquella possessió. Tot i això, i per les mateixes raons esmentades pel cas de la tipologia ens és difícil concretar una datació de les cases.
ELEMENTS DESTACATS: l'entitat de la seva volumetria i també certs detalls constructius (reforços de marès, ampitadors de finestres, etc.).
CRONOLOGIA: Segle XIV – XV
OBSERVACIONS: la denominació actual d’aquestes cases sorgí arrel de què a principis del segle XIX s’hi feia paper, a partir de joncs i aprofitant el salt d’aigua per moure les moles del molí. Molí d'aigua connectat a un sistema hidràulic d'origen medieval islàmic.
A aquesta adreça https://plageneral.manacor.org/cataleg/ trobareu la informació completa de la Font de na Memòria i del Molí Paperer.
Seguirem caminant i la gana entrava, la pluja també, paraigües en ma qualcú i els anoracs, les sabates, el capell tots xops. Decidirem anar a casa a dinar, tot era banyat i la pluja a mida que fem camí, ho feia en més intensitat, «ala a ruix, no és dia de caminar». Arribats al cotxe quasi fan canvi de roba i sense tenir temps de despedir-nos els cotxes partiren.
Bona jornada, amistat i coneixement, caminar i cultura i amistat es donen la mà.
Joan Sintes (Guia i Vice-president del GEM)