Recull d'activitats del GEM
Montuïri
La secció de Camins i pobles de la mà d’en Miquel Riera com a responsable ha escollit pel darrer divendres de febrer Montuïri. I com a glossador vull començar i acabar aquesta crònica amb glossa.
No serà cap sacrifici
aquest poble visitar
podrem d’ell disfrutar
i gaudirem de passejar
per sa vila de Montuïri
✎ Foto de grup
El topònim de Montuïri apareix per primera vegada documentat en el llibre del repartiment de Mallorca (1232) com a Montuheri i Muntuheri. Hi ha hagut moltes interpretacions de la seva etimologia per part de Joan Binimelis, Jeroni de Berard, Gabriel Llabrés, Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll. Però, les teories més acceptades són les de Joan Coromines i de Joan Miralles . Coromines diu que prové del mot mossàrab montorium, derivació vulgar de promontorium, que vol dir “ promontori” o « elevació del terreny”. Miralles esmenta que deriva de la forma hipotètica llatina vulgar montuari, “monticle” i que es transformà en Montueri, Muntueri i Montuïri arran del fenomen fonètic de la imela de l´àrab parlat pels musulmans mallorquins.
El terme de Montuïri té una extensió de 41,100 km2, s´alça sobre un turó a 172 metres d´altitud, forma part de la Mancomunitat Pla de Mallorca. Fa partió en cinc termes: Lloret de Vistalegre a Tramuntana, Sant Joan a Llevant, Porreres a Migjorn, Llucmajor a Llebeig i Algaida a Ponent.
L´any 1996 tenia censats 2190 habitants, l´any 2008 en tenia 2780 i l´any 2025 comptava amb 3289 habitans.
El gentilici és montuïre/a, montuïrenc/a.
El seu patró és Sant Bartomeu que es celebra el 24 d´agost.
És molt important el dia de Pasqua i el dimarts vinent dia del Puig, es celebra el Pancaritat pujant a l´ermita de la Mare de Déu de la Bona Pau, l´Ajuntament designa un batle honorífic per aquest dia “el batle del puig”.
També és de rellevància la fira que se celebra el primer diumenge de desembre, coneguda com fira de sa perdiu .
El mercat setmanal es celebra el dilluns.
L’actual batle és el Sr. Toni Miralles (PSIB-PSOE).
Va ser un territori molt poblat en època talaiòtica, com ho demostra el poblat talaiòtic Son Fornés i les restes del campanar dels moros, en època islàmica va pertànyer al districte o “juz de muntuy”, després de la conquista de 1229 correspongué a la part real . Entre 1236 i 1244 se va fundà la parròquia de Montuïri i a 1300 es va constituí en “pobla reial” pel rei Jaume II.
Algunes curiositats:
El 1867 s’instal·laren les monges de la Caritat de Sant Vicens Paul .
El 1897 s´inaugurà la línia de ferrocarril de Santa Maria a Felanitx .
El 1908 es creà la Caixa Rural de Montuïri.
El 1914 es fundà la central elèctrica de Montuïri.
L’eslògan promocional del poble: "Montuïri abans era un poble de pas i ara és una passada de poble".
Arrancam la visita des de l´hostal (construcció que segueix les típiques característiques dels hostals, antigament servir com a quarter de carabiners , fabrica de sabatilles i també s´hi instal·là la primera màquina generadora d´electricitat.)
✎ Miquel Riera explicant curiositats d'aquest municipi
Davant hi trobam l´antiga estació del tren que va deixar de ser activa el 1969.
Es Molinar és la part més antiga i elevada del poble, comença a la plaça de Ses Tres Creus, així denominada per tres creus de fusta integrades a la paret d’una casa.
✎ Ses Tres Creus
Enmig de la plaça trobam una creu de terme, la creu del Calvari (segles XVII-XVIII), de pedra, aixecada sobre una base en forma de dos esglaons de planta circular. Antigament anomenada plaça de la Quartera, era on es compraven i venien els cereals i els llegums.
✎ Caminant pel centre del poble
Molí de Can Nofre, un dels millors conservats i que podem visitar gràcies a l’amabilitat de l’amo Joan Mesquida, actual propietari on observam un museu etnològic, amb gran quantitat d’eines i estris antics de la pagesia.
✎ Nombrosos estris del camp
Mogut per la força del vent, que servia per transformar el blat en farina. Construït a mitjan segle XVII, va deixar de funcionar a principi del segle XX. L’any 2010 el Consell de Mallorca hi construí el capell, l’antenada i la resta de la maquinària per a la mòlta.
✎ Detall de l'escala
El darrer propietari del molí va ser Gabriel Gomila –Nofre- morí l´any 1999. L´amo en Joan Mesquida ens ha fet una visita exquisida amb gran quantitat de detalls relacionats amb el molí i treballs pròpiament dits de moldre es gra, també hem gaudit de la visita de Sr. Batle Toni Miralles, que al dia següent ens va alegrar sabre que havia nascut la seva filla. Ens va informar que podríem visitar el Molí des Fraret de franc per deferència de l'Ajuntament.
✎ Molí de Can Nofre
Tot seguit i pels carres del municipi arribam a Can Rei, una de les cases més antigues i més ben conservades de la vila. Sa madona Jerònia Sampol ha tengut el plaer d’obrir-nos les portes per poder gaudir de les innumerables obres d´art i poder passar per distintes dependències decorades amb una exquisidesa absoluta.
✎ Detall de la cuina de Can Rei
Un gran pati i de volta al carrer poder visitar el celler de Can Rei que també pertany a la mateixa família des de temps molt enrere, i en el qual si celebren de tant en tant diferents tasts de vins i events varis.
✎ Una casa preciosa amb molts de detalls
Seguírem pel centre del carrer major fins arribar a la plaça Major on es troba l’església parroquial dedicada a Sant Bartomeu. Es començar a construir en el segle XIV, entre 1515-1553 s´acordà la reconstrucció de la coberta. L´any 1813 començà la construcció de l´actual escalonada anomenada “els graons”. Durant els any 60 del segle XX va patir una reforma.
✎ Església parroquial
Enfront hi trobam l´actual Ajuntament de nova construcció dels anys seixanta. La primera construcció data del segle XVII i guardava alineació amb el carrer (no queda res de l´antic edifici).
El Molí del Fraret, situat a la part nord del poble i damunt un petit turó que juntament amb altres tres formaven el molinar del nord. Des de el segle XVIII va ser propietat de la família Verger de mal nom Fraret, l´any l990 fou comprat per l´Ajuntament i restaura, de l´any 2001 acull el Museu Arqueològic de Son Fornés. Ens va rebre el tècnic Sr. Toni, i ens introduí al món prehistòric del temps dels talaiots, amb molt bones explicacions i sempre amb un gran humor.
✎ Museu arqueològic de Son Fornés
Un vegada ben dinats al restaurant Es Revolt, visitàrem el jaciment talaiòtic de Son Fornés una vertadera meravella.
És un dels assentaments prehistòrics més ben estudiats de les Illes Balears. És un poblat de la cultura talaiòtica, que es va desenvolupar a Mallorca i Menorca durant l’edat del bronze i del ferro (aprox. 900 aC – 123 aC).
Elements destacats:
- Talaiots: grans torres de pedra de funció defensiva i social.
- Habitatges circulars construïts amb grans blocs de pedra.
- Restes que mostren l’evolució del poblat durant segles, fins a l’època romana.
El jaciment mostra diverses fases d’ocupació:
- Període talaiòtic (900–550 aC)
- Període post talaiòtic (550–250 aC)
- Ocupació fins a la conquesta romana (123 aC)
El poblat està vinculat al Museu Arqueològic de Son Fornés, situat al centre de Montuïri, on s’exposen molts dels objectes trobats a les excavacions.
✎ Poblat talaiòtic de Son Fornés
I per acabar una darrera glossa:
No ha estat cap suplici
hi som trobat germanor
es poble amb molt honor
te un gran gentilici
Miquel Riera (responsable Camins i Pobles)