Recull d'activitats del GEM
Raixa i Raixeta fins a Pastoritx
Les referències històriques de Raixa es remunten a l'època islàmica, quan era una alqueria denominada Arraixa. En el repartiment de Jaume I, correspongué al comte del Rosselló, Nunó Sanç, qui exercí de senyor feudal de la contrada. El primer document que ens parla explícitament de Raixa data del 9 de gener de 1246, quan el batle reial de Mallorca establí a diversos conradors el lloc anomenat Raixa.
A finals de segle XV, Raixa era propietat de Pere Joan Safortesa i Descatlar, fundador de la línia Safortesa-Tagamanent. A principis de segle XVII el propietari de Raixa era Pere Safortesa-Tagamanent i Dameto. Aquest senyor era un dels principals capdavanters del bàndol dels Canamunt, després de Pere de Santacília. Raixa en aquella època servia de refugi pels bandejats dels Canamunt.
✎ Cases senyorials de Raixa
Els deutes dels Safortesa-Tagamanent obligaren a la subhasta de Raixa. En 1660 la comprà Ramon Despuig i Rocabertí, qui en 1657 havia estat nomenat primer comte de Montenegro.
El cardenal Antoni Despuig i Dameto (1745-1813) féu reformar les cases segons un estil classicista italianitzant. A més, hi reuní un conjunt de peces romanes que havia comprat a Itàlia o que havia trobat a les excavacions d'Ariccia, prop de Roma.
En 1910 Ramon Despuig i Fortuny, VII Comte de Montenegro, vengué la possessió (351 ha d'extensió, inclosa Raixeta), a Antoni Jaume i Nadal, un empresari amb interessos a l’Uruguai. A la seva mort passà a Rafela Torres Cladera, la seva viuda, qui la deixà en herència als seus fills. Els successors d’aquests la vengueren el gener del 2002 al Ministerio de Medio Ambiente i al Consell de Mallorca.
(Font: VALERO i MARTÍ, Gaspar. Raixa. Subscripció documental d'Història, Patrimoni i Cultura de Mallorca. 2019).
A la secció de No frissam, el diumenge 22 de març, amb en Xisco Simón com a guia, 28 socis vàrem agafar l’autobús, subvencionat pel GEM, per a anar a l’aparcament de Raixa, on tenia lloc la VI Jornada en Defensa dels Camins Públics. Hi havia altres socis del GEM que hi varen anar pel seu compte. En total, vàrem ser a la concentració més de 500 excursionistes.
Després d’haver finalitzat els diversos parlaments, 25 excursionistes del GEM ens vàrem trobar a les 11.00 h a la tanca d’on surt el Camí dels Morers. La ruta que vàrem fer era lineal (vàrem anar i tornar pel mateix camí, amb qualque bocí circular). La distància va ser de 12,1 km i amb un desnivell acumulat positiu i negatiu d’uns 290 m.
Vàrem agafar el camí dels Morers, situat paral·lel al torrent de Raixa, per encaminar-nos cap a les antigues cases de Raixeta, avui en dia pràcticament enrunades. Hi ha restes d’una tafona datada de l’any 1770.
✎ Arribant a Raixeta
Berenàrem just passat Raixeta, a prop del torrent. Vàrem seguir diferents camins que transcorrien paral·lels al torrent de Raixa o de Pastoritx, passàrem molt a prop de la font de Pastoritx, fins a arribar a la font des Figueralet, voltada d’un camp d’oliveres, molt a prop de la possessió de Pastoritx i a l'inici del Camí de Ses Rotes d’en Coto. Vàrem dinar a la font i allà ens férem la foto de grup.
✎ Foto de grup a la Font des Figueralet
Un cop recuperades les forces, vàrem tornar quasi pel mateix camí (amb una petita variant) fins a Raixeta. Després de visitar la tafona i la cuina, en runes, vàrem prendre un camí diferent al de l’anada, amb vistes de la possessió de Raixa. Finalment, vàrem arribar a l’aparcament de Raixa a les 16:15 h. Ens acomiadàrem d’una part del grup, que va tornar en cotxes, i la resta del grup agafàrem el bus del GEM fins a la plaça del Tub.
✎ Pastoritx
Enrique Ruiz de Gopegui Bordes (Responsable No frissam)