Passió per sa muntanya

Volta per Planícia

A la secció de Trekking ruta circular des de Banyalbufar i pujant al cim del Puig de Planícia. Tot i que no hi ha cap lloc delicat, la distància, el desnivell positiu i el Pas de Son Sanutges, fan que sigui una ruta bastant exigent.

✎ Foto de grup en el cim de Planícia

Diuen que Banyalbufar prové de l'època islàmica i que Bany-al-Bahar, significa, construcció vora la mar.

✎ Vista de Banyalbufar

Partim de Banyalbufar, des de l'aparcament que hi ha a la sortida del poble i tot just ja agafam el camí des Rafal, o Sa Costa. És ja una pujada bastant exigent, per cami de formigó i que en poc temps ens farà treure ja la llengua fora.

Al cap de poc, el camí des Rafal passarà a anar ja per dins l'alzinar, passant per la polèmica zona de les cases des Rafal, on hi entram per el portell habilitat, i on procuram fer poc renou per no molestar.

✎ Pujada exigent

Tot just passar les cases des Rafal, ja agafarem GR 221, altra cop per dins alzinar i per un tram de menys pendent. 

Seguint els indicadors, agafarem el camí Vell de Planícia, que ens durà a entrar dins la zona pública de la finca de Planícia. En aquest tram, ja gaudirem d'unes vistes espectaculars del Galatzó i de la Moleta de s'Esclop. Enllaçarem altra cop amb el camí des Rafal i arribarem a les cases de Planícia.

✎ Vistes espectaculars

La finca pública de Planícia, adquirida pel Govern l'any 2009.

Les cases daten del s.XIV i és un dels llocs on hi ha més carboneres i rantxos de carboner (diuen que més de 150).

També és famosa per aquesta zona la llegenda del Comte Mal. 

Ramon Burgues de Safortesa i Fuster (1627 – 1694), comte de Santa Maria de Formiguera, més conegut pel sobrenom de Comte Mal. Conta la història que La casa de Formiguera pretenia el cobrament d'impostos de les comunes i posseir la jurisdicció feudal sobre els veïns. Aquesta aspiració entrava en conflicte amb les franqueses de Jaume I i els seus habitants s'hi van oposar. Asseguren els historiadors que aquelles sagnants disputes, els abusos d'autoritat i la por que va regnar durant tots aquells anys van donar lloc a l'origen de l'apel·latiu Mal.

Tot passat les cases, tornam agafar camí en pujada per dins l'alzinar. És una pujada exigent però agradable, que ens durà a passar vora la Font Ferrera i d'aquí ja al cap de poc arribarem al Pas de Sa Mola. Pas gens complicat, que té un parell de revolts. 

En aquesta zona hi ha un caramull de variants que podem fer, escollirem un parell de revolts per la zona més guapa de l'alzinar, passarem pels Aljubets i pujant un poc anirem a fer un tram desconegut. Sortirem del camí, per anar amb forta baixada per una zona que no està marcada i que ens durà a veure un altra aljub molt guapo que està a la zona des Cocó Brut.

✎ Aljub

Vist l'aljub, no ens queda més remei que tornar a pujar per un tram menys marcat i més brut, amb forta pujada i que ja ens durà a enllaçar amb el camí que puja al cim de Planícia. A dalt, 941 mts, vistes espectaculars altra cop del Galatzó, Mola de s'Esclop, sa Foradada...

Baixarem per un altra costat i al cap de poc arribarem a un lloc curiós, on hi ha una fita que separa els termes de Banyalbufar, Esporles i Puigpunyent. 

Seguirem baixant per un altra tram molt guapo d'alzinar i al cap de poc arribarem al Pas de Son Sanutges. Pas que no és complicat pel fet que baixa amb fort desnivell i que hi ha moltes pedres soltes. És molt fàcil i perillós fer rodolar alguna pedra de la rosseguera per on passam. 

✎ Baixada també exigent

Anant alerta i després d'uns moments de tensió, ja arribam a una zona ja sense complicacions que ens durà a agafar el Camí des Correu, que ens durà a passar vora la Font de la Vila, una de les que aporta més aigua a la vila i a la multitud de safaretjos que hi ha.

Al cap de poc de passar la font i abans d'entrar al poble, ens desviarem per un cami a l'esquerra, el camí de la Síquia de Dalt,

Tot una sorpresa i un tram de camí espectacular, que ens durà a passar per uns quants safaretjos enormes i a fer un tram molt guapo per damunt la síquia i la canal. 

Diuen que a l'època islàmica l'aigua era vida. Per això es va construir tota una xarxa de síquies per arribar a més de 150 safaretjos i d'aquests als horts. Aquesta xarxa de captació i distribució d'aigua s'anomenava Ma'jil.

✎ Safareig per aprofitar l'aigua

Com deim, un tram sorprenent i molt agradable i que ens durà a enllaçar amb el camí des Rafal, tot just devora on hem començat aquest sortida.

Tomeu Nigorra (Soci del GEM)