Recull d'activitats del GEM
Porreres
L´any 1231 Nunó Sanç cedí a Guillem de Porrera l´alqueria d´Alquazor i els rafals de Maffumet i Totzeta . Des de les hores, tot el conjunt d´aquestes propietats prendria el nom del nou propietari i passarien a anomenar.se alqueria de Porreres.
El terme de Porreres té una extensió de 86,90 km2, situat a 128 m d´altitud damunt el nivell de la mar. És un municipi de l´interior que s´estén pel sud de la comarca central de l´illa: el pla. Fa partió per tramuntana amb Montuïri i Sant Joan, per gregal amb Villafranca de Bonany, per llevant amb Felanitx, per migjorn amb Campos i per ponent amb Llucmajor.
L´any 1996 tenia censats 4217 habitans, l´any 2008 en tenia 5272 i l´any 2025 comptava amb 5892 habitans .
Com a data anecdòtica dir que l´any 1930 comptava amb 5671 habitans.
El gentilici és Porrerenc / Porrerenca.
El patró és Sant Roc que es celebra el 16 d´agost i són les festes populars.
Malgrat té dos sant Joan com Patrons: sant Joan Baptiste (24 de Juny) i sant Joan Evangelista (27 de desembre).
La Fira es fa el tercer diumenge després de sant Lluc (18 d´octubre)
El mercat setmanal és el dimarts.
Algunes curiositats:
El 1300 el Rei Jaume II va atorgà la carta de poblament a la vila de Porreres.
El 1498 es fundà l´Oratori dedicat a Nostra Senyora de Monti-sion.
El 1530 es fundà el col·legi de Retòrica i de gramàtica del santuari de Monti-sion.
El 1622 a causa de la mala anyada, els jurats de Porreres, varen decidir prendre per Patrons dels seus camps als sants Abdó i Senén.
El 1820 s´obrí un hospici que va ser clausurat amb la restauració del sistema Absolutista el 1823.
El 1855 les terres del Santuari de Monti-sion, foren afectades per la llei de desamortització dels béns eclesiàstics.
El 1856 es fundà la banda Filharmònica de Porreres.
El 1868 hi hagué el destronament d´Isabel II i la crema de l´arxiu municipal, a més de destrosses a particulars.
Entre 1886-1911 es construí l´Església de sant Felip Neri.
El 1897 s’inaugurà el ramal del tren entre Santa Maria i Felanitx , que també feia aturada al Poble.
El 1906 es creà la societat enllumenal per gas Acatilè de Porreres .
El 1954 es construí la carretera que puja al santuari de Monti-sion.
El punt de trobada va ser el parc de n´Hereveta, ens dirigim cap a la plaça. Ens hi espera Maria Antonia Nicolau, que serà la nostra acompanyant i guia.
Tenim al nostre front un bell edifici que adquirí l´Ajuntament l´any 1939 i que en l’actualitat és la seu de la casa del Poble.
Entram a l´Ajuntament per pujar a la sala de plens, ens hi espera la Batlessa Maria Agnès Sampol Sabater que ens dona la benvinguda i ens conta un grapat de coses relatives a la història, costums, indústries i demés temes de rellevància.
Així com Maria Antonia també fa una bona recopilació de dades i ens convida a començar la volta per el poble .
La primera visita va ser al taller artesanal anomenat “Bàrbara Art “dedicat motlles, fanals, llaunes per fer coques i també estrelletes (crespells).
Ens van fer una demostració de com es fa un motlle per coca de quarto a la plaça de davant i trobam una sínia i el moli d´en Tòfol.
Seguim el passeig per carrers que ens mostren el patrimoni del poble, altres molins com és d´en Donzell per arribar a la plaça de l´Església a l´ exterior hi trobam un monument dedicat al Bisbe Campins.
Davant noltros tenim imponent l´Església parroquial de Nostra Senyora de Consolació, també anomenada la Catedral del Pla, donades les seves dimensions: 48 metres de llarg, 17 d´ampla i 25 d´alçada. És començar a construir l´any 1666 i al costat dret s´hi aixeca el campanar que es va començar el 1705. A l´interior es troben 7 capelles laterals, capçalera absidal i cor. Destaca la capella del Roser començada el 1738, té planta vuitavada i coberta per un cimbori rectangular.
Altre volta a la plaça hi trobam davant l´edifici de la Rectoria, seguim per carrers fins davant l’Hospitalet (a on probablement si trobava la primera església de Porreres).
De casualitat trobam obert el assecador de sobrassades de “Ca´n Not” i el podem visitar, també la botiga i molts de companys compren botifarrons, sobrassades i demés. Gaudim de temps lliure per tornar a la plaça Major on trobam el restaurant per dinar “Es Poltre” on fan menjar casolà i bon ambient. Acabat el dinar, recomanam visitar amb la companyia de D. Tòfol Noguera que ens acompanyà fins a la sortida del poble al Puig de Monti-sion .
Uns amb vehicle altres a peu feim la pujada. El puig ha desenvolupat al llarg dels anys dues funcions importants: santuari marià i escola de gramàtica i humanitats. Davant el canvis polítics i eclesiàstic i l´àmbit de l´ensenyança del segle XIX l´escola tancà i el santuari queda abandonat.
El 1892 el rector i després Bisbe Mn. Pere Joan Campins i Barceló emprengué la restauració .
El 1954 el rector del poble, propicià importants millores, entre les quals la d´obrir un camí nou per pujar al santuari. Avui és lloc d´acollida i descans per tots els visitants.
Miquel Riera (Responsable Camins i Pobles)