Recull d'activitats del GEM
Binissalem
El topònim Binissalem deriva de l´àrab “Banu Salâm” o “Banu Sâlim” que vol dir “fills de la pau“ o “Fills de Sâlim”. Altres teories com la del Cardenal Despuig, diuen que el poble islàmic canvià el nom de Rubines pel de Beniçalel, dues alqueries islàmiques que, durant la conquista catalana constituïren un mateix nucli civil i eclesiàstic amb el nom de Rubines que , posteriorment, passà a anomenar-se Benissalem (entre els segles XIII i XV) s´adoptà la forma Binissalem que perdura fins avui.
El terme de Binissalem te una extensió de 29.770 km2, situat a 139 m d´ altitud sobre el nivell de la mar, forma part de la Mancomunitat “Es Raiguer”, fa partió en cinc termes municipals: Lloseta per gregal, Alaró per Tramuntana, Inca per llevant, Sencelles per migjorn i Consell per ponent .
✎ Un dels carrers del centre del poble
L´any 1996 tenia censats 4.885 habitans, l´any 2001 en tenia 5.424 i l´any 2025 comptava amb 9.350 habitans. A més del nucli poble, compta amb un llogaret anomenat “Biniagual” .
El gentilici és Binissalemer / Binissalemera.
El seu patró és Sant Jaume que es celebra el 25 de Juliol i la copinya és la del Camí de Santiago o Jaume.
✎ Detall de la característica copinya de Sant Jaume
Dins el programa de les Festes del Vermar destaca el sopar a la fresca de fideus de vermar, la festa de trepitjadors, la consagració del primer most a Nostra Senyora de Robines.
També destaca la fira que es fa el darrer cap de setmana de maig, que és la “Fira de la Pedra”. El mercat setmanal es celebra com hem pogut comprovar el divendres ja que hem coincidit amb ell.
✎ El divendres és dia de mercat
Els primers assentaments daten de l´època talaiòtica, també hi ha restes de l´època romana i islàmica, de la primera època tenim restes de l´era de Can Cabrit, Can Macià i el claper dels Moros i de la tercera encara roman la zona de Robs, antic centre de poder local, també són testimonis d´aquesta època musulmana els pous i canals .
Binissalem compta amb un conjunt d´edificis de final del segle XVIII i començament del XIX que han consolidat el poble com a conjunt històric-artístic (1983). Són el reflex d´una època de prosperitat econòmica i que avui hem tengut el plaer de visitar-ne alguns i gaudir d´altres. Va ser gran productor d´oli, evidentment es més conegut pel vi, també per les fàbriques de calçat. S´han explotat diferents mines de carbó , com també pedreres on s´extreu la molt coneguda i apreciada pedra mallorquina, pedra viva o pedra de Binissalem .
Algunes curiositats:
1703 Es documenta una fàbrica de sucre que funciona fins al segle XIX.
1834 En una extracció d´argila es descobrí carbó .
1858 La creació d´una fàbrica de mistos “cas Mistrer”
1875 El terme tenia devers 1.400 ha de vinya .
1891 La crisis de la fil·loxera suposa l´esfondrament econòmic.
1900 -1920 Neixen les primeres fabriques de calçat.
A Binissalem venim
terra de bona vinya
tots avui feim bona pinya
veureu com ho paim
Arrancam la visita des de l’estació, ens dirigim al centre de la vila per a visitar la casa de Llorenç Villalonga “Can Sabater”. Aquesta casa deu el seu nom a la família Quintana, de malnom “Sabater”, originaria de Sineu i que l´ocupà els segles XVII i XVIII amb el temps va ser propietat de la dona de Llorenç Villalonga, Teresa Gelabert on si troba la Fundació Mallorca literària. (Na Joana Maria Abrines i na Carlota Oliver ens reben i feim una visita guiada fins les 11,15 hores).
La visita ha estat prou ben explicada, s´han fet dos grups, per tenir més espai i entendre millor les explicacions. A la planta baixa i trobam dependències de temps passat, moblat a l´estil del segle XIX i XX, entrada, pas de bístia, cambra de la senyora, menjador, cuina, al pati hi trobam un magnífic celler tradicional de les cases senyorials de Binissalem on hi resten botes congrenyades i varis cups així com el vehicle que va utilitzar Llorenç Villalonga.
✎ Interior de Can Sabater, casa de Llorenç Villalonga
Al pis superior una gran exposició de l´obra i la vida literària i social de Llorenç Villalonga des de l´inici fins als darrers dies, una recreació de la vida al casinet per les tertúlies amb altres escriptors de l’època, així com una fel reproducció de l’escriptori que emprà dit escriptor. També va estar al nostre abast una petita capelleta dins un armari, que s´emprava per orar i pregar.
Una vegada al carrer de la mà de Maria Coll i Borràs, divulgadora del Patrimoni Binissalemer, començam el recorregut per el casc del poble. En primer lloc visitam la plaça de l´Església amb el seu imponent palco fet de pedra de Binissalem. Així mateix d´obra més recent al peus de l´església les escultures dels veremadors a la dreta i a l´esquerra del trencador o picador de pedra. Si alça’m el cap veiem l´imponent campanar, amb un coronament neogòtic, afegit a finals del segle XIX.
✎ Despatx de Llorenç Villalonga
Ens dirigim cap a l´interior de l’església (no troben les claus, pareix que s´han perdut, al final es recuperen al quarter de la policia), mentre tant alguns vérem la màquina d’electricitat que es troba al pati de la rectoria i que va estar en funcionament fins a la dècada dels 60 del segle passat.
✎ Maria Coll, divulgadora del patrimoni Binissalemer
Un cop ja dins l´església na Maria ens va fer un tast molt interesant de les coses més significatives. L’església es construí damunt altre, l´interior te planta de creu llatina amb tres capelles a cada costat de la nau i, tres més voltant el cimbori central. És una de les millors esglésies del Barroc Mallorquí. Cal destacar que té una gran riquesa de Béns Mobles, del quals destaquen la imatge de la Mare de Déu Morta, que es troba dins el museu parroquial, el retaule major de marbre que fou realitzat entre els anys 1773-1780.
✎ Molt atents a les explicacions de Na Maria Coll
Com cas anecdòtic dir que fins l’any 1980 els seus titulars van ser La Mare de Déu de l’Assumpció i Sant Jaume, entre 1985 i 1986 va passar a ser la titular la Mare de Déu de Robines.
✎ Figura de La Mare de Déu Morta
Passejant pels encisadors carrers del poble i gaudint de la pedra a façanes, cantonades, portalades, escopidors, arcs amb ansa de paner, arcs de mig punt amb esplèndids rebranques de finestres llises i amb moldures arribam a l´antic Celler de Can Marc, recentment adquirit per l’Ajuntament de Binissalem, abans propietat de la família dels Salom de la Torre « marc » ,documentada en el segle XV i construïda damunt la base de dues edificacions medievals, adquirides a començaments del segle XVIII.
Na Maria ens torna a donar unes explicacions meravelloses i poguérem gaudir de veure els antics cups (aljubs on hi anava a parar el most del raïm), un gran pati amb molts detalls agrícoles i estris de treballs i agricultura, i una gran bodega particular que disposa de les clàssiques botes congrenyades, prenses i demés estris per elaborar el vi. Així com també una antiquíssima tribuna (pareix ser que si estojàvem les vergues de la varietat de raïm “calop”)
I badocant, badocant arribam al portal de l´Ajuntament i som rebuts pel Sr. Batle D. Victor Martí i Vallés que ens dona la benvinguda, baratarem unes paraules, li donarem les gràcies i seguirem camí.
✎ Celler de Can Marc
Visita a Can Melcion, una casa del segle XVII habitada al segle XXI, romanalles de la cultura l´oli i del vi. Resulta que hem arribat a la casa dels pares de la nostra guia-divulgadora. Aquesta casa va ser propietat del padrins de Maria per part de mare i que al cap dels anys, els seus pares l´adquiriren i feren una bona reforma sempre conservant l’essència antiga i al mateix temps adaptada a les necessitats actuals. Poguérem saludar els seus pares, la mare ens dirigí unes paraules amb el cor. Ella va néixer a la casa en temps passats disposava de tafona i de celler, poguérem observar l’aljub on estorjaven l´oli.
✎ Visita a l'Ajuntament
Ja s´acosta l´hora de posar peus davall taula, però abans passam per davant del Casal Can Gelabert, actual Casal de Cultura. Aquest casal fou propietat de Llorenç Moyà i Gelabert de la Portella, escriptor i animador cultural de Binissalem. Data del segle XV i va ser propietat de la família Gelabert des del segle XVI. Visqué el seu millor període a finals del s. XVIII i principis del XIX amb la reforma neoclàssica .
✎ Can Melcion
A la mort de l´escriptor, l´Ajuntament adquirí el referit casal, per després de la rehabilitació es transformés en Centre cultural que va ser inaugurat l´any 2000. Simplement destacar que a l´exterior si troba un cup de pedra viva i amb porxada, també al costat i trobam un monòlit que ens recorda que dia 10 d´octubre de 1965 comença la primera festa des vermar .
Començam a tenir rates per dins la panxa i partim cap a dinar. Després de dinar anam cap a l’estació i a voltar per les rodalies. Agafam camí de Can Arabí, desviant-nos pel Camí des Raiguer, fins a Pou Poal, seguint fins al cementeri vell, tant un com l´altre romanen tancats (ja ho sabíem abans de anar-hi ), seguirem cap a Morneta i al creuer voltarem cap a la Potada del Rei, per tornar pel mateix camí de can Arabí a l´estació.
✎ Foto de grup a l'exterior de Can Gelabert
Binissalem bon poble
i tenen molt bona gent
serà inmillorable
fan ses coses amb talent
Miquel Riera i Huguet (responsable Camins i pobles)