Passió per sa muntanya

Els Tres Mils

Els qui caminam per Mallorca sabem que fer els Tres Mils és un viatge pels cims de la Vall de Sóller: el Puig de sa Rateta (1.113m.), Na Franquesa (1.067m.) i el Puig de Lofra (1.091m.).

✎ Imatge dels tres cims

Però sabem d’on provenen aquest noms que hem sentit tantes vegades i en el cas de Lofra escrit malament, tal i com va quedar explicat a la crònica del 18 de febrer d’aquest any en aquesta mateixa secció de la revista?

Sa Rateta, hi ha dues interpretacions principals:

1. Forma de la muntanya. Vista des de certs angles, la silueta pot recordar un petit animal ajagut, com una rateta.
2. Comparació amb cims veïns. Està al costat de muntanyes més grans com Puig Major o Puig de Massanella, així que el nom podria reflectir que és “la petita” del grup.

A la zona de la Serra de Tramuntana és molt habitual trobar noms descriptius basats en:

• formes (animals, objectes)
• mida
• vegetació o ús tradicional

Sa Rateta probablement significa “la muntanyeta petita amb forma de rateta” o simplement “la petita” en comparació amb els grans cims del voltant.

✎ Camí dels nevaters cap a Sa Rateta

Na Franquesa podria significar:

• “la dona anomenada Franquesa” (referència a una persona concreta)
• o bé “la (terra o possessió) franca”, és a dir, un lloc amb algun tipus de privilegi o llibertat fiscal en època medieval

Després de la conquesta catalana de Mallorca (segle XIII), molts topònims:

• fan referència a persones (propietaris o colons)
• o a condicions jurídiques de la terra (com “franca”, lliure de tributs)

El nom probablement combina:

Un element personal (“Na”) amb un nom o qualificatiu (“Franquesa”)

Donant lloc a un topònim que podria significar “la terra de Na Franquesa” o “la dona Franquesa”, reflectint l’origen humà i històric del lloc.

✎ Baixada de Na Franquesa cap el Coll des Cards

El topònim Puig de Lofra té una etimologia molt vinculada a l’etapa islàmica de Mallorca. Durant el període andalusí (902–1229), molts indrets de Mallorca van rebre noms àrabs que després es van adaptar fonèticament al català amb la conquesta de Jaume I.

Puig ve del llatí podium (‘turó’ o ‘elevació’). És un terme molt habitual a les Balears per designar muntanyes o cims.

Ofra probablement prové de l’àrab “ʿufra” (عُفْرَة), que significa ‘terrós’, ‘de color polsós’ o ‘rogenc clar’. Aquest significat encaixa amb l’aspecte pedregós i clar del massís. Es podria interpretar com: “el turó de color terrós” o “el puig de la terra rogenca”.

✎ Vistes des del Puig de Lofra

A Dies feiners guiats per Rafel Ferrer l’hem feta amb el sentit que passam a descriure en ruta circular d’uns 13 km i 620 m de desnivell acumulat.

Baixam al Torrent d'Almadrà pel Pas de Sa Foradada (754m.) amb molta pedra solta. Creuam la línia divisòria que separa els termes municipals d'Escorca i Bunyola.

✎ Baixada al Torrent d'Almadrà

Creuam el torrent i pujam per l'antic Camí dels Nevaters que ens deixa a un porxo i dos pous de neu. Un és un avenc natural i l'altre tapat de càrritx.

✎ Avenc de molta profunditat

Arribam a na Rateta amb dos cims de 1.085m. i 1.113m. Baixam fins el Coll des Gats (995m.) amb paret divisòria a la dreta que separa les finques de Cúber i Comassema.

✎ Baixada cap el Coll des Gats amb Na Franquesa al fons

Cim de Na Franquesa (1.167m.). Baixam al Coll des Cards (963m.) paret divisòria i entram al terme d'Escorca.

✎ Foto de grup al Puig de Lofra

Baixam del cim de Lofra fins el Coll d'en Poma. Pista, Coll de Lofra (878m.). Pista bordejant l’embassament de Cúber fins on hem deixat els cotxes.

✎ Tornada pel GR221 cap a Cúber

Maria Pascual (responsable Dies feiners) i Pilar Ponce (responsable revista)