Recull d'activitats del GEM
Lloseta
La secció de Camins i pobles ha encetat l’any al municipi de Lloseta. Ens va rebre a les 9:30 h a l’estació de tren el Sr. Xavi González, tinent de batle i regidor de Cultura que ens va fer de guia pels principals comerços i carrers del poble.
Un matí ben aprofitat fent les següents visites:
Can Adrover, empresa de subministres de menatge, roba i articles per souvenirs.
Calçats Bestard, veure publicació apart.
✎ Explicacions a la fàbrica Bestard
Espai lúdic Sa Mina, antigament Es Pou de Na Truiola.
Fàbrica Cabrit de sabates i botes.
Teixits Riera, dissenya, fabrica, distribueix i ven teles tradicionals mallorquines conegudes com la “roba de llengües” o ikat, un teixit típic de l’illa amb centenars d’anys d’història. Les teles es fabriquen amb tècniques artesanals ancestrals, moltes vegades amb màquines tradicionals que s’han mantingut al llarg de generacions. També venen teixits per metres i confeccionen articles com cortines, fundes nòrdiques, manteles, tapissos i altres complements tèxtils.
✎ Teixits Riera fundada en 1896
Passeig pel centre del poble, exterior de l’església, Palau d’Aiamans i jardins, antic Ajuntament, Teatre, Ajuntament nou, caminada per les rodalies i dinar de menú.
✎ Centre del poble
Lloseta apareix documentat en el llibre del repartiment de Mallorca 1232. Segons Antoni Deià Tortilla –gaietà de Mallorca- prové de la forma llatina LAUS (alabança) i de l´hebrea ETA (fortalesa) “glòria a la fortalesa”.
Segons Joan Coromines, prové de la forma Mossàrab LAUSÄTA present al llibre del repartiment sota la forma “lauzeta”, fent referència al diminutiu de “llosa”.
El terme de Lloseta té una extensió de 12´10 km2 (és el segon en manco extensió, només el segueix el terme de Búger 8´29 km2). Està situat a una altaria de 175 metres sobre el nivell de la mar, forma part de la comarca del Raiguer. Confronta o limita per llevant amb Inca, per migjorn amb Binissalem, per ponent amb Alaró, per Tramuntana amb Mancor de la Vall i per gregal amb Selva.
El 1996 tenia censats 4544 habitants i l´any 2025 en tenia 6463 habitants.
El gentilici és Llossetí /Llossetina.
La Patrona és la Mare de Déu de Lloseta que es celebra el 8 de setembre.
Festa de gran rellevància és la romeria de El Cocó que es celebra el dimecres després de Pasqua.
El mercat setmanal es celebra els dissabtes .
L´any 1812-14 Lloseta es constituí en municipi independent de Binissalem entre el 14 i el 20 va tornar dependre de Binissalem fins que la Diputació Provincial de Balears atorgà la independència municipal definitiva l´any 1843 .
Els llinatges més comuns són: Coll , Ramon , Pons , Muñoz , Pérez i Bestard.
Les barriades més conegudes són Ses Fletxes, el Morull, El Pou Nou, Son Batle i Les Tanques .
A finals del segle XIX començaren els petits fabricants de sabates artesanes, ja a les acaballes, Llorenç Ferragut instal·là el primer taller de sabates, el seguiren altres que poc a poc tingueren el seus moments àlgids, a primeries del segle XX la industria minera fou un gran impuls per el desenvolupament del poble. Als anys 30 disposaven de tres pous amb una gran producció de carbó: Sa Truiola , Sant Tomàs i Can Ramis que romangueren obertes fins el 1973 .
En els anys 50 del passat segle, la industria sabatera i de marroquineria , foren també les que aportaren molta riquesa al poble i l´arribada de més veïns, sobre tot peninsulars, però tot això a finals de segle XX també va sucumbí .
Una altra industria amb molt de resò va ser l´any 1966 la fàbrica de ciment Portlant, després anomenada CEMEX i que a l´any 2018 presentà un projecte de tancament o de reducció d´activitat, finalment al 2024 la cimentera fou clausurada. Actualment és una planta de generació d´hidrogen verd. Segurament son coses del progrés.
El Palau d’Aiamans gaudí de gran importància com a seu administrativa i judicial de l´antic senyoriu, va albergar l’antiga possessió de Son Tugores i l’antic Casal dels comtes d´Aiamans i barons de Lloseta. Ha patit nombroses reformes i actualment no resta res de l´edifici original. Construït cap a la meitat del segle XVIII probablement reaprofitant estructures medievals, i ja en el segle XX la família March el va adquirí l´any 1927 i el va reformar a l´interior, també es procedí a reconstruir la façana i jardins, amb la direcció de l´Arquitecte Gabriel Alomar.
La família March va vendre el palau a la societat Lloseta S.A. i s´utilitza per actes culturals .
La casa del posaders dels comtes d´Aiamans és del segle XVII, actualment és un petit hotel d´interior. Tot el conjunt està declarat BIC des de 1992.
L’església parroquial de la mare de Déu de Lloseta, segons s´ha pogut saber per la documentació arxivística, al segle XIII ja existia un temple parroquial a Lloseta. A mitjan segle XVIII aquest primitiu oratori fou substituït per una nova construcció. Finalment entre els anys 1844-1862 es bastí l´església, la darrera obra de restauració és del 1995.
La Mina de sa Truiola en el 1917 es féu la petició per construir la mina, el període de major activitat fou entre 1936 i 1950, quan hi arribaren a fer feina tres torns de vint homes cada un. El carbó que s´extreia es transportava a Palma en tren, d´on partia amb vaixell cap als ports d´Alacant o Almeria . Després de dècades d´abandonament fou adquirit per l´Ajuntament.
Can Polla, construït per la família Fuster de Can Polla, comerciants de Palma a la segona meitat del segle XIX. Propietaris entre d´altres de la possessió de Son Ordines i de la casa d´Amunt d´Alaró, tenien necessitat d´una posada al Poble de Lloseta, es començar a construir l´any 1876 i tingueren que baratar el pla d´ordenació ja que la casa sobresortia set pams.
Ca s’Hereu es tracta d´una construcció del segle XVIII i restaurada per part de l´Ajuntament el 1992 ( a la part de darrere hi ha una sínia).
Molí de Can Seda és un molí aiguader sembla que fou edificat a final del segle XIX.
L´Oratori del Cocó te l´origen en una donació d´un olivar dit el cocó per Mateu Alcover Bennasar amb la finalitat d’aixecar-hi una capella. Les obres començaren l´estiu de 1877 i acabaren el juny de 1978. L’edifici fou reformat l’any 1978 any del seu centenari. El 1988 fou declarat BIC.
✎ La ruta va acabar amb un bon dinar
Miquel Riera (responsable Camins i pobles) i Pilar Ponce (responsable revista)