Passió per sa muntanya

Volta per la finca de Planícia

En la secció de Dies feiners amb el guiatge de Toni Calatayud hem gaudit pels voltants de Planícia amb una ruta circular de 21 km des de la Granja d’Esporles pel Camí des correu (GR 221) amb un desnivell acumulat de 630 m.

✎ Senyalització del GR-221

El nom “Planícia” prové del llatí planities, que significa “extensió plana” o “superfície plana”, que és la que es troba a la finca amb molt bones vistes cap a la mar.

✎ Vistes extraordiàries amb sol i la mar en calma

La Finca Pública de Planícia situada al municipi de Banyalbufar, a la vessant nord-occidental de la Serra de Tramuntana. L’any 2009 va passar a ser de titularitat pública per garantir-ne la conservació. És un espai natural protegit que s’estén des de la Mola de Planícia fins gairebé la mar. Forma part del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO com a paisatge cultural.

Deixant de banda les cases (dotades d’una magnífica tafona, una clastra, cases d’amos i senyors i dependències agropecuàries), les seves 442 hectàrees alberguen un patrimoni etnològic de primera magnitud: basses, aljubs, fonts, síquies, clapers, marges, camins, forns de calç, rotles de sitja, sitis, etc.

Pel Coll Talaieta hem arribat fins el mirador Era del Moro on hem fet aturada per berenar.

✎ Foto de frup al mirador Era del Moro

La primera edificació per la finca de Planícia que hem trobat són les Cases de ses Collidores. Aquestes cases estaven destinades a les dones temporeres, anomenades collidores, que feien feina sobretot durant:

· la collita d’oliva

· tasques agrícoles estacionals

· feines relacionades amb la tafona

Eren dones que sovint venien d’altres indrets de Mallorca i residien a la possessió durant la temporada de feina.

✎ Casa de ses Collidores o Casa de ses Dones

És una construcció senzilla i funcional amb espais compartits, integrades dins l’organització productiva de la possessió i situades prop de les cases principals però diferenciades. Reflecteixen l’organització social tradicional de les grans possessions mallorquines, on la distribució dels espais també marcava les jerarquies.

Les Cases de ses Collidores tenen un gran valor etnològic perquè:

· Visibilitzen el paper fonamental de les dones en l’economia rural

· Testimonien les condicions de vida de les treballadores temporeres

· Formen part del patrimoni cultural de Planícia

La possessió de Planícia ocupa gran part del vessant nord-oest de la Mola de Planícia, ja que s’estén des del cim d’aquesta important elevació de 933 metres fins a la ribera de mar. Està documentada des del segle XIV. Durant segles va ser una explotació agrícola, ramadera i forestal. Encara s’hi poden veure elements etnològics com:

• sitges de carboner
• forns de calç
• aljubs
• marges de pedra en sec

Destaca per la presència d’espècies endèmiques de les Balears, com:

• l’hipèric balear (Hypericum balearicum)
• el ferreret (Alytes muletensis)

També hi habiten nombroses aus forestals i rapinyaires.

Actualment està en tramitació el projecte per arreglar les cases de les Dones com a refugi d’ús públic. En resum, actualment es gestionen de manera activa gairebé 17 ha d’olivar, 6’7 ha de conreus de secà en diversos sementers, 5 ha de fruiters d’ametllers i garrovers i 1’2 de cirerers

Les cases de la Finca Pública de Planícia són el centre històric de l’antiga possessió i un dels conjunts arquitectònics rurals més emblemàtics de la Serra de Tramuntana, dins el terme de Banyalbufar.

✎ Possessió de Planícia

La possessió de Planícia està documentada des del segle XIV, però les cases actuals són principalment dels segles XVII–XIX, amb reformes posteriors. Durant segles varen ser el centre d’una important explotació agrícola, ramadera i forestal.

Hi residien els amos i els treballadors, i des d’aquí s’organitzava:

• la producció d’oli (amb tafona)
• l’activitat carbonera
• l’elaboració de calç
• el conreu en marjades

El conjunt conserva l’estructura típica de les grans possessions mallorquines:

• pati central
• casa dels senyors
• dependències agrícoles
• tafona
• capella
• aljubs i cisternes

L’arquitectura combina funcionalitat i austeritat, amb pedra local i teulada de teula àrab, integrada en el paisatge de marjades de pedra en sec.

Després de l’adquisició pública l’any 2009, les cases han estat objecte de restauració parcial. Actualment formen part de l’itinerari de visita de la finca i s’hi organitzen activitats ambientals i culturals.

La finca és d’accés gratuït i disposa de tres itineraris senyalitzats per fer senderisme i conèixer el patrimoni natural i cultural de la zona per dins la finca: el de la Font de s’Obi, el de les Cases i la de l’Aljub dels Cristians. També la travessa el GR- 211 de la Ruta de Pedra en Sec.

Hem escollit l’itinerari de l’Aljub dels Cristians passant just pel Camí Vell de Planícia pels dos exemplars de pins pinyoners molt a prop de les cases de Planícia. El grup d’arbres que es va catalogar inicialment era de 4 pins que conformaven una única capçada d’uns 30 metres de diàmetre. L’any 2009 es va perdre un dels exemplars més grans, una llesca del seu tronc es conserva a la Xiloteca del CEFOR-Menut. Posteriorment, l’any 2017 un fort temporal va tombar un altre magnífic exemplar del qual en resta el tronc pelat a la marjada inferior.

✎ El pi més gran que queda

Seguint el camí de les Cases de Planícia per un oliverar envaït per pinar i a mà esquerra unes grans arboceres. Poc després d’aquestes arboceres entram dins el Bosc Gran d’alzinar. L’Arxiduc Lluís Salvador a Die Balearen les menciona i diu textualment: “El bosc és magnífic, un dels més bells de tot Mallorca, amb les seves velles i colossals alzines cobertes de molsa i amb arboceres gegantines, veritables arbres, segurament els més rabassuts de Mallorca”.

✎ Caminant pel Bosc Gran

Seguint per dins l’alzinar i, en haver passat per davant d’un vestigi de forn de calç i d’alguns forn de pa, arribam a l’Aljub dels Cristians. És un dipòsit de pedra amb una planta més o menys rectangular coberta amb una volta de sec. Recull tant l’aigua d’escorrentia com la que es vessa de la font des Bosc. Aquesta font, que sorgeix uns metres més amunt de l’aljub, abastava les cases mitjançant una canaleta.

✎ Aljub dels Cristians en bon estat de conservació

Aquest aljub és la mostra d’una arquitectura funcional relacionada en la seva totalitat amb la vida en el bosc i amb la seva explotació. Servia tant als carboners com als caçadors de tords des Bosc Gran. L’aspecte sobri donat per la funcionalitat i l’ús de la pedra com a matèria primera contribueixen a la integració d’aquestes construccions en el paisatge.

✎ L'aljub ple d'aigua

Hem tornat davant les Cases de Planícia per dinar i hem tornat pel Camí Antic de Planícia, pel Camí Nou de Planícia passant per la Finca S'Arbossar.

✎ Casa de s'Arbossar

Hem acabat aquesta ruta circular pel Camí des correu.

Per ampliar informació vos recomano la interessant publicació de Tomàs Vivot. Planícia. Història, patrimoni i memòria. Any 2025.

https://xarxaforestal.org/wp-content/uploads/2025/09/PLANICIA-historia-patrimoni-i-memoria.pdf

 Pilar Ponce (responsable revista)