Recull d'activitats del GEM
Els cingles de Fartàritx
Fa dues setmanes a Dies feiners encetarem la primavera en els Cingles de s’Obi (Sóller) i aquest dimecres amb un temps primaveral hem tornat a gaudir d’aquesta estació al Cingles de Fartàritx (Pollença) per gaudir d’una joia botànica de la mediterrània, les peònies silvestres.
✎ Una bellesa de flor
Recordam que un cingle és una paret de roca molt vertical o gairebé vertical, com un precipici o penya-segat. És habitual trobar cingles a zones de muntanya o a la costa, on el terreny cau de manera abrupta.
✎ Floració de les peònies en els Cingles de Fartàritx
Els filòlegs solen considerar que Fartàritx era una antiga alqueria musulmana que després es va mantenir com a possessió rural medieval. Això encaixa amb el paisatge actual: vall aïllada, terres agrícoles antigues i cases de pedra tradicionals.
És a dir, el nom probablement significa "lloc o terres d’una família àrab anomenada Fartàritx". Molts noms de la Tramuntana han canviat poc en 800 anys, cosa que fa que Fartàritx sigui gairebé un fòssil lingüístic medieval.
La primera menció històrica documentada de Fartàritx apareix al Llibre del Repartiment de Mallorca, després de la Conquesta de Mallorca de 1229.
Segons estudis de toponímia de Pollença:
Segle XIII — apareix com "Alqueria Fardàritx"
1448, 1458, 1489 — apareix com "Fartàrig"
Segle XVIII (mapa del cardenal Despuig) — "Fartarix"
Forma moderna — Fartàritx
✎ Foto de grup a prop de les cases de Fartàritx Gran
El terme alqueria indica: assentament rural musulmà, explotació agrícola amb cases disperses sovint amb una família o clan com a origen. És a dir, Fartàritx ja existia com a llogaret musulmà abans de 1229.
A l’indret del Cingle de Fartàritx és on es donen les condicions ideals per es peònies silvestres (gènere Paeonia).
Són plantes vivaces autòctones de boscos mediterranis, caracteritzades pels seus grans rizomes subterranis, fulles verd fosc i flors vistoses, generalment rosades, que broten a la primavera. A la península Ibèrica destaca Paeonia broteri, mentre que a les Balears és típica la Paeonia cambessedesii.
Característiques principals:
Hàbitat: zones d'ombra, boscos d'alzines, roures i penyals, freqüents a la Serra de Tramuntana.
Cicle: perennes, perden la part aèria a l'hivern i rebroten amb força a la primavera.
Floració: floreixen entre abril i maig, oferint flors grans i hermafrodites.
Estatus: moltes espècies estan protegides per la seva bellesa i fragilitat.
✎ Una poncella d'aquest endemisme
Guiats per na Maria Pascual gran coneixedora d’aquest i molt d’altres indrets de la serra de Tramuntana hem fet una ruta circular de 14 km amb un desnivell acumulat de 586 m.
Hem començat pel Camí de Ca'n Romi passant per davant les Cases de Ca'n Huguet que daten de 1659. Aquí comença l'antic camí de ferradura emprat habitualment per anar fins a Fartàritx Gran o d'en Roig.
✎ Camí de Ca'n Romi
Aturada per berenar devora una font a prop de les Cases de Fartàritx Gran.
✎ Cases de Fartàritx Gran
Hem arribat a la base de sa Cuculla i a la zona on solen florir les peònies les hem pogut gaudir observant-les en diferents moments de la seva floració i olorant-les.
Hem davallat cap a Fartàritx d'en Vila.
✎ Camí de Fartàrtix d'en Vila
Aturada per dinar a Fartàritx des Racó amb la zona humida del Torrent des Molinet que recull l'aigua de les fonts de sa Parra i de sa Roda.
✎ Sa bassa des Molinet
Multitud de granots croant que quan han sentit les nostres passes ho han deixat de fer. Els més agosarats s’han ficat dins l’aigua i altres han posat els peus en remull.
✎ Hem pogut escoltar multitud de granots
Hem baixat pel Camí des Ninot o Camí des Pujol que era per on els nevaters baixaven la neu de la Casa de neu de Fartàritx.
✎ Camí des Ninot
Hem tornat on havíem aparcat els cotxes pel Camí Vell de Lluc GR 221 Lluc Pollença vorejant el Torrent de la Vall d'en Marc.
✎ Vistes extraordinàries cap a la Vall d'en Marc i la badia
Maria Pascual (responsable Dies feiners) i Pilar Ponce (responsable Revista)