Recull d'activitats del GEM
Les arrels de Puigpunyent
El terme municipal de Puigpunyent presenta una riquesa arqueològica excepcional, tant per la seva quantitat com per la seva qualitat, amb una cronologia que abraça pràcticament des del poblament inicial de l’illa fins a l’actualitat.
✎ La vall de Puigpunyent encara amaga tresors antics
A la secció de Cultura, N’Antònia Mora ha organitzat un petit tast arqueològic de la mà d’en Just Hernández, gran coneixedor del tresors que guarden aquestes valls i de Jaume Deyà, arqueòleg i professor.
✎ Antònia Mora, Jaume Deyà i Just Hernández
La primera visita va ser a la cova dels Robiols pel camí de sa Teulera, formació natural de grans dimensions. Hi ha una bona pujada per accedir-hi.
✎ Accés a la cova
En Jaume ens va explicar que en el 2015, es va dur a terme una intervenció a la cavitat, concretament a l’entrada central. En primer lloc, fou netejada per complet a causa de la gran acumulació de botelles de vidre, plàstics, ferros...d’antigues celebracions dutes a terme al seu interior. Posteriorment, es va realitzar un aixecament topogràfic i un sondeig arqueològic amb l’objectiu d’identificar si existien encara nivells fèrtils. Els resultats foren positius, amb l’existència d’un nivell funerari encara inalterat d’enterrament en calç, ritual funerari caracterísitc de Mallorca i Menorca en el moment final de la prehistòria. A Puigpunyent n’hi ha 4 de coneguts.
✎ Entrada a la cova dels Robiols
L’any 2021 s’efectua un projecte d’excavació parcial dirigit pels arqueòlegs J. Aramburu i J.Deyà i, com especialista en fauna José Antonio Fernàndez i en restes humanes el Dr. Antoni Canyelles. Els primers habitants de l’indret 5.900 -5700 aC. foren el Myotragus balearicus. Posteriorment la cova fou ocupada per primer cop pels éssers humans i per les troballes indiquen un ús com habitatge probablement relacionat amb la pastura del bestiar 2.460-2.230 aC.
Entre els segles VIII-VI aC. es daten els rituals d’enterrament en calç, l´ús del foc per cremar els cossos, fet curiosament coincident cronològicament amb la crema dels talaiots, com el del Serral de les Abelles o d’altres ben documentats a l’illa.
✎ Molt atents a les explicacions de'n Jaume Deyà
La segona visita va ser el talaiot del Serral de les Abelles situat al cim del turó conegut com el Serral de les Abelles, situat actualment al cor de la urbanització de Son Serralta, dins d’una parcel·la de titularitat pública.
✎ Accés al talaiot
Conserva una altura màxima que oscil·la entre els 3,75 metres al costat sud i 1,50 metres al sector est.
✎ Vista aèrea del talaiot del Serral de ses Abelles
L’interior del talaiot del serral de ses Abelles va ser parcialment excavat l’any 1959 per l’arqueòleg G. Rosselló-Bordoi, deixant un testimoni del paquet sedimentari en un dels laterals de la cambra. El projecte d’adequació dut a terme el 2019 va permetre, d’una banda, restaurar i monumentalitzar el turriforme, ja que presentava greus problemes estructurals, a més d’excavar el testimoni deixat per Rosselló-Bordoi, amb l’objectiu de museïtzar l’interior. La seva re excavació va permetre documentar de nou la seqüència estratigràfica registrada en 1959, confirmant una possible destrucció de l’edifici a causa d’un incendi, episodi evidenciat per l’acumulació de carbons i argiles cremades associades al desprendiment de la coberta.
✎ Vista lateral del talaiot
Aquesta intervenció va proporcionar una troballa inesperada, embotida en els nivells d’esfondrament que omplien la cambra de l’estructura va aparèixer una espasa de bronze. Aquesta correspon a una tipologia coneguda en la historiografia balear com a “espases de pom massís” i, encara que ja havien aparegut en altres contextos de la prehistòria insular, l’exemplar del talaiot de ses Abelles constitueix l’únic cas documentat a l’interior d’un turriforme i que permet el seu anàlisi amb metodologia arqueològica moderna. La peça en concret mesura 96 cm de longitud i pesa 1.650 grams. La fulla no ha estat mai afilada, evidenciant d’aquesta manera que el seu disseny no respon a una utilitat militar. Segons alguns investigadors, aquests objectes constituirien elements de prestigi pertanyents a la “aristocràcia” de l’època, i complirien una funció simbòlica, a manera d’ostentació de poder. Sembla que són elements elaborats per artesans locals entorn de 1.200-1.000 aC.
✎ Jaume Deyà va trobar l'espasa
Ens va agradar molt poder tenir a les mans una rèplica de l'espasa trobada i fer-nos fotos amb ella, ja que l'original es troba al Museu de Mallorca.
Algunes altres espases trobades anteriorment a l’Illa, en la seva majoria casuals o a causa d’espolis, apareixen espacialment vinculades a assentaments d’època talaiòtica a les proximitats de construccions turriformes, circumstància que ha mogut a alguns investigadors a considerar la seva amortització des d’una perspectiva ritual, interpretant-los com a ocultacions de caràcter votiu associats al declivi d’aquest període cultural.
✎ Foto de grup al talaiot
Qui vulgui ampliar informació recomano el llibre de Jaume Deyà i Just Hernández. Les arrels de Puigpunyent. Un viatge per la seva prehistòria. Ed. Ínsula literària, octubre 2023.
I a www.academia.edu trobareu articles científics de Jaume Deyà i altres investigadors.
Esperem que en un futur proper es desvelin més secrets enterrats, es continuïn projectes ja iniciats i una desitjada ruta arqueològica a Puigpunyent.
Pilar Ponce (responsable revista)