Passió per sa muntanya

Puig d'en Galileu

Les cases de neu són construccions tradicionals de la Serra de Tramuntana que es varen construir per a recollir, compactar i conservar la neu a l’hivern amb la finalitat de produir gel. Es varen començar a construir des del segle XVI fins a començament del segle XX, quan ja aparegueren les primeres geleres industrials.

✎ Recordarem aquesta excursió per la tormenta de neu i les cases de neu

Dues de les cases de neu més emblemàtiques es troben als voltants del puig d’en Galileu. Rep aquest nom degut a que l’any 1692 Antoni Català Galileu es comprometé a fer unes cases de neu a la muntanya llavors dita la Mola, situada al terme d’Escorca.

A la secció de No frissam, el diumenge 15 de març, amb en Toni Morey com a guia, 37 excursionistes ens vàrem trobar a les 09.45 h a l’aparcament del monestir de Lluc. La ruta que vàrem fer era circular, de 16,8 km de recorregut i amb un desnivell acumulat positiu i negatiu d’uns 910 m (els qui feren el cim).

✎ Monestir de Lluc

Vàrem sortir de l’aparcament cap a les 10 h. En aquest moment, el cel estava mig ennigulat i feia una temperatura molt agradable. Primer vàrem passar devora la Font Coberta. Rep aquest nom degut a que, després de la reforma del 1890, es va tapar amb una volta (avui esbucada). Abans, la mateixa font apareixia documentada com a font del Pi o font dels Polls. Al 1344 Francesc sa Coma, gran benefactor de Lluc, la va cedir al santuari.

✎ Indicador de la ruta

El primer tram el vàrem fer en ascens pel GR 221, que coincideix, fins a la urbanització de Son Macip, amb el camí vell Lluc-Sóller. Una mica passades les 11 h vàrem berenar i després de recuperades les forces visitàrem la casa de neu de Son Macip, construïda l’any 1616. És una de les cases de neu més antigues. Al voltant d’aquesta construcció, de planta el·líptica, trobam les restes del porxo de nevaters, de planta rectangular. Des de final del segle XVIII tot el conjunt es trobava en runes; però al darrers anys el Consell de Mallorca el va restaurar.

✎ Casa de neu de Son Macip

A l’esquerra de la casa de neu de Son Macip comença el famós camí de les Voltes del Galileu, un camí empedrat en zig-zag amb una forta pendent de més de 250 m de desnivell. Mentrestant, de mica en mica, el cel es posava de cada vegada més gris i ja començava a bufar el vent.

✎ Pujant per ses voltes d'en Galileu

Un cop pujades les Voltes d’en Galileu ens desviàrem a la dreta per a visitar la casa de neu d’en Galileu. Aquesta és una construcció de planta el·líptica construïda al 1692, per ordre d’Antoni Català Galileu. Al seu voltant podem veure el porxo dels nevaters, que originàriament estava cobert amb teules. Un poc més apartat trobam el pou sense coll d’on s’abastaven d’aigua els nevaters. Va estar en funcionament fins al 1908, quan fou abandonada definitivament.

✎ Foto de grup a sa casa de neu d'en Galileu

Un cop feta la visita, tornam uns metres enrere fins a la cruïlla que hem deixat i que ens conduirà al tirany que duu al cim del Galileu. En aquest moment ens vàrem dividir en dos grups. Un grup, guiat per en Joan Pieras, va anar directament cap al coll des Telègraf i coll del Prat; i l’altre grup, guiat per en Toni Morey, va anar cap al cim d’en Galileu. En aquest moment el vent va començar a bufar de valent i feia moltíssim de fred. El tram final de la pujada al cim requeria d’una petita grimpada. Una part del segon grup varen aconseguir arribar fins al cim (de 1181 m) i l’altra part ens vàrem quedar una mica abans.

✎ Caminant cap el cim d'en Galileu

Els que feren el cim baixaren tot d’una, després d’una foto de grup. Ens reunírem el segon grup i tornàrem a agafar el GR 221. Vàrem anar en direcció al coll des Telègraf i en aquest moment va començar a nevar. Els flocs de neu ens feien mal a la cara i feia molt de fred i vent, però el paisatge era molt bell. Vàrem arribar al coll des Telègraf i després pujàrem cap al Coll des Prat, amb una paret de pedra en sec. Allà ens vàrem tornar a reunir tot el grup sencer i dinàrem en 10 minuts pel fred i vent que feia.

Després de dinar, vàrem deixar el GR 221 i agafàrem un camí en bastant mal estat en direcció a les cases de Comafreda. Vàrem passar per la font des Voltor, després veiérem el torrent de Comafreda que duia bastanta aigua, passàrem per la font de sa Teula i per la font de s’Hort, totes dues amb aigua que brollava. Vàrem arribar finalment a Comafreda, passàrem pel botador i arribàrem al GR 222.

✎ Baixant cap a Comafreda

A continuació, passàrem pel coll de sa Batalla, agafàrem una pista asfaltada i en 30 min finalment arribàrem a Lluc, cap a les 17.55 h. Tota una aventura d’excursió que recordarem per la tormenta de neu i vent però el més important és que tothom va arribar bé.

 Enrique Ruiz de Gopegui Bordes (responsable No frissam)