Passió per sa muntanya

Tossals Verds

A Dies feiners hem encetat novembre amb una ruta circular amb un recorregut de 11 km amb un desnivell positiu de 464 m amb el guiatge de Maria Pascual.

Estava previst pujar al Morro d’Almallutx pel seu vessant nord travessant la canal d’aigua pel tercer pont i emprendre una forta i empinada pujada fins a assolir les grans penyes, que havíem de salvar superant un pas amb una grimpada cap a l’esquerra.

No va ser possible degut a les condicions meteorològiques desfavorables a l’inici de la jornada i la guia donant prioritat a la seguretat del nombrós grup va proposar anar de la Font des Noguer pel GR 221 fins arribar al Coll des Coloms per fer aturada per berenar a la Font des Prat.

Des del GR hem pogut contemplar Els Arcs (o Arcs d'en Fontanet) de la Canaleta de Massanella.

Però sabem qui era aquest Fontanet?

La Canaleta de Massanella és una de les obres d'enginyeria tradicional i hidràulica més importants i espectaculars de la Serra de Tramuntana. Es tracta d'un canal de pedra d'uns 11 quilòmetres de longitud que va ser construït a mitjan segle XVIII amb l'objectiu de transportar aigua des de la copiosa Font des Prat (situada a la base del Puig de Massanella) fins a les Cases de Massanella, un nucli agrícola que patia una greu escassetat de recursos hídrics.

La necessitat de portar aigua a Massanella era un dilema històric a la regió. Ja al segle XVI, el cèlebre historiador mallorquí Joan Baptista Binimelis havia suggerit que la solució consistia a canalitzar l'aigua dels manantials de la zona alta cap a Massanella utilitzant una calçada argamassada. Tot i això, l'extrema complexitat del terreny muntanyós, ple de penya-segats i barrancs verticals, va fer que diversos enginyers de l'època fracassessin rotundament en intentar dissenyar el traçat.

Cap a l'any 1748, la persistent sequera causava autèntica penúria al terme de Selva i Massanella. Va ser llavors quan el propietari de la finca (el predi), Jordi Abrí-Descatlar i Fuster, va decidir escoltar i finançar l'atrevit pla de Jacint Josep Fontanet i Llabrés (sovint citat com a Montserrat Fontanet), qui treballava com a majoral (porqueret) a la possessió.

Malgrat no comptar amb un títol formal d'enginyeria, Fontanet posseïa una profunda intuïció i coneixement del terreny. Les obres van començar cap al 1748 i, desafiant tots els pronòstics i les enormes dificultats tècniques, l'any 1750 l'aigua va aconseguir arribar amb èxit a les cases de Massanella, consagrant la fama de Fontanet com un mestre de l'arquitectura popular.

Per salvar l'accidentada geografia de la Serra, l'obra va haver d'incorporar solucions arquitectòniques artesanals que avui dia meravellen els senderistes:

Els Arcs (o Arcs d'en Fontanet): un espectacular aqüeducte de pedra compost per quatre arcs de mig punt aixecat per superar un profund desnivell.

Sa Foradada: un tram on es va haver de perforar directament la roca calcària del penya-segat al vessant septentrional del Puig des Castellot per obrir pas al canal.

S'Arreplegada (o Salt de s'Aigo): un sistema dissenyat per salvar els penya-segats mitjançant un salt d'aigua controlat.

L'aigua va discórrer de forma lliure i visible per aquest canal de pedra durant 233 anys. El 1983, a causa de la necessitat de modernitzar el subministrament i evitar pèrdues per filtració o evaporació, el cabal va ser entubat, tapant el canal original.

Atesa la seva immensa rellevància històrica, etnològica i arquitectònica, la infraestructura es troba protegida legalment sota la figura de Bé d'Interès Cultural (BIC).

El dia es va anar estirant i vàrem poder anar cap el Comellar de l'avenc des Benavenguts i pujada al Puig Tossals Verds fins el seu cim de 1118 m.

Hem gaudit de magnífiques vistes, entre altres cap al Puig Major, Puig Massanella, Puig Caragoler, Puig de n’Alí, Badia de Palma i el Morro d’Almallutx.

El Morro d’Almallutx consta de tres cims de més de 1.000 m (l’oest, de 1.046 m; el central, de 1.055 m; i l’est, igualment de 1.055 m). Pertany al municipi d’Escorca i rep el nom de la possessió situada a la seva falda.

Després de dinar en el cim i amb sol férem la baixada clàssica fins el pla de sa Casa de Neu passant per la Penya des Frare.

Per tornar al Coll des Coloms i per la GR 221 fins a la Font des Noguer.

La font des Noguer és una font natural molt coneguda situada al municipi d'Escorca. Es troba a l'antic camí de ferradura que connecta Lluc amb Sóller, just al costat de la carretera MA-10, entre els embassaments de Cúber i del Gorg Blau. És un element hidràulic i etnològic molt emblemàtic de l'illa.

Destaca per la gran qualitat i quantitat d'aigua que en brolla durant tot l'any, procedent de les filtracions del massís de Tossals Verds. Està dividida en dues parts; la part alta o ullal (on neix l'aigua) i la part baixa o sortidor, on l'aigua arriba canalitzada per una teula fins a un clàssic abeurador.

Maria Pascual (Responsable Dies Feiners) i Pilar Ponce (Responsable revista)