Passió per sa muntanya

Talaia Vella des Cap Vermell

A Dies feiners el darrer dimecres d'octubre ruta circular de 11,5 km amb un desnivell positiu de 300 m amb el guiatge de Maria Pascual a la zona de Canyamel.

El punt de trobada i partida ha estat la Capella de Canyamel molt a prop de l’Estany de Canyamel.

És una zona humida protegida d'un gran valor ecològic situada al nucli turístic de Canyamel, dins el municipi de Capdepera (Mallorca). Aquest espai natural neix de la confluència del torrent de Canyamel i el mar, formant una petita llacuna costanera just abans de la platja.

Una zona humida és una mina de biodiversitat, ja que hi ha molt de recurs alimentari disponible i és refugi per a moltes espècies.

El principal habitant de la ribera és el canyís (Phragmites australis), que amb les seves arrels fixa la terra de les riberes i, a més, serveix de recer per a les aus aquàtiques.

L'estany manté l'aigua durant tot l'any gràcies a les aportacions de la conca del torrent. A més, pateix un procés d'estratificació: l'aigua dolça (més lleugera) es queda a la superfície, mentre que l'aigua salada del mar es filtra pel subsòl i roman al fons.

Hi podem trobar una de les poques vernedes i alberedes (Populus alba) que es conserven a l'illa, a més de grans extensions de canyet i senill. A tota l’illa no existeix un bosc tan ben desenvolupat, ja que d’altres tan importants, com els de l’Albufera d’Alcúdia, per exemple, han estat atacats per una plaga de papallona nocturna. Els àlbers són de fulla caduca i tenen la característica de tenir una cara verda i l’altra blanca. Al tacte, la cara blanca té una vellositat suau. L’escorça d’aquest arbre és rugosa i blanca.

És un punt magnífic per a l'observació d'ocells. Hi és molt habitual veure-hi collverds, fotges, agrons i corbs marins, a més de tortugues d'aigua dolça.

Els anàtids són un grup d’aus que han adaptat la seva forma de viure dins l’aigua. Per començar les seves potes tenen unes membranes interdigitals que fan que els seus peus siguin com a rems. A més, segreguen unes ceres que els fan les plomes impermeables. Són capaços de realitzar nius flotants, o acollits entre el canyís de les ribes.

Tenen diferents fonts d’alimentació: unes filtren plàncton de l’aigua; d’altres se submergeixen a la recerca de peixos i larves d’insecte i, d’altres, amb llargs becs, cerquen els cucs i els invertebrats que habiten als fangs profunds.

Ens hem dirigit cap a la Platja de Canyamel, una platja d'arena fina i aigües tranquil·les, guardonada sovint amb la Bandera Blava. Hem anat fins el Niu ametralladores Línia Tamarit.

Ens hem aturat a contemplar l’Embarcador del Rei i Cala Serch.

A la zona urbanitzada per residències de luxe hem visitat ses Coves Petites.

Hem pujat fins el Talaial Vella del Cap Vermell on hem fet aturada per berenar i contemplar les esplèndides vistes.

Hem arribat fins el Talaial Nova on hem fet una foto de grup i contemplat el Cap Vermell i les vistes panoràmiques.

Ens hem dirigit cap a Cala Cova del Vell Mari molt a prop de l’urbanització Es Provenza, on de camí hi ha un secret de l’època del contraban.

Hem arribat fins el Poblat Talaiótic de s' Heretat o Claper de Gegants on hem dinat a la seva explanada.

Hem tornat al punt d’inici per la carretera Ma- 4042.

 Maria Pascual (responsable Dies Feiners) i Pilar Ponce (responsable revista)