Passió per sa muntanya

Cala Magraner

Desprès de l’obligada aturada estival, la secció de Dies feiners reprèn les rutes dels dimecres. Amb el bon guiatge de na Maria Pascual vàrem gaudir d’una agradable ruta per la costa verge de Manacor visitant quatre boniques cales de còdols amb fons d'arena enclavades entre penya-segats.

✎ Foto de grup amb Cala Magraner al fons

Travessada la barrera de la finca de Son Roig vam anar cap a la costa començant per Cala Bota amb la seva Cova que va servir en el seu temps com a lloc d'enterrament i d'habitatge.

✎ Petita cova a Cala Bota

Cala Bota està encaixada entre acantilats i te un petit torrent cobert per la vegetació que aboca en ella les seves aigües. És una de les més recollides i apartades, a la part de darrera hi ha una cova amb restes arqueològics que poden ser d’enterrament. Molt a prop es troba un dels jaciments talaiòtics més important de l’illa, s’Hospitalet Vell.

✎ Cala Bota

Pujarem a la Punta del Bisbe i seguirem pels acantilats fins Cala Virgili d’arena rodejada d’acantilats de petita alçada.

✎ Caminant pels acantilats

A la banda esquerra la Cova de les Dones que alberga aigua i una platgeta en el seu interior on gaudirem d'un refrescant bany.

✎ Sa cova de ses dones a Cala Virgili

Després passarem per cala Pilota, el nom de Cala Pilota ve de la quantitat de pilotes de posidònia que s’acumulen durant l’hivern per acabar a Cala Magraner tornant per sa pista de terra.

✎ Arribant a Cala Pilota

A Cala Magraner les aigües del torrent es fan llacuna salobre que persisteix a la part trasera de la platja inclús a l’estiu. Està encaixada entre parets verticals molt preuades entre els escaladors (hi ha vàries vies) que arriben fins els 25 m sobre el nivell de la mar.

✎ Cala Magraner

Uns pocs ens aturarem al Poblat d'Hospitalet Vell molt interessant pel seu Talaiot de planta quadrada. Finalment ens reagruparem prenent una gratificant cervesa i brindant per l'inici de la temporada.

Tot el litoral que va de Cala Antena a s’Estany d’en Mas (més de 7km de costa) es va salvar d’un projecte urbanístic que va començar a construir-se el 1962. Els nombrosos vials construïts són d’un altra intent fracassat, en els anys vuitanta d’urbanitzar la zona.

Cala Magraner i Cala Pilota són l’exemple perfecte de com va succeir l’aixecament litostàtic i la baixada del nivell de la mar durant el Miocè Superior i les darreres glaciacions a Mallorca. El resultats de tots aquests processos geològics ha estat la formació de multitud de caletes en aquesta porció de litoral mallorquí.

✎ Cala Pilota i Cala Magraner

Els acantilats de Llevant es caracteritzen per estar constituïts fonamentalment per roques calcàries molt més modernes que les de ponent, i molt més erosionables. L’origen de la majoria d’aquestes cales està lligat a la presència d’un curs d’aigua que circula sobre el substrat i l’erosiona.

Quan s’ocasiona una regressió (baixada del nivell de la mar) bé perquè es produeix un aixecament litostàtic o per l’acumulació de les aigües en els casquets polars durant les darreres glaciacions, els cursos d’aigua formen canals més o manco obertes i en forma de canó. Quan es dona el fenomen contrari, el de la transgressió (pujada del nivell de la mar), el procés s’inverteix i les aigües oceàniques penetren dintre de la terra erosionant més encara, i a la vegada acumulant l’arena al fons de l’entrant. És per això que ens trobam davant un tipus de platja caracteritzat per acantilats verticals i cursos d’aigua encanonats que desemboquen en elles. Un altra exemple representatiu és Cala Pi, a la costa sud.

Maria Pascual (responsable Dies feiners) i Pilar Ponce (responsable Revista)