Passió per sa muntanya

Sa Coma, Punta de n'Amer i Cala Nau

A la secció de Camins i Pobles hem dedicat la darrera sortida de la temporada a Sa Coma, Punta de n’Amer i Cala Nau de la mà de Miquel Riera gran coneixedor de la zona i glossador.

Avui es una ocasió

per anar vora de la mar

torejar un poc sa calor

i aprofitar per dinar

pens que faran bon menjar

es mel després d´un bany

des primers d´aquest any

serà bon aperitiu

podrem celebra s’estiu

i tenguem bon xampany.

✎ Com sempre hem acabat amb un bon dinar

Sa Coma és un nucli turístic i residencial situat a la costa de llevant, dins el municipi de Sant Llorenç des Cardassar. Limita per migjorn amb s´Illot i per tramuntana amb Cala Millor .

Té una població d´hivern de 2828 persones de famílies que hi habiten tot l’any, mentres que en temporada alta es multiplica un grapat de vegades .

El desenvolupament com a destinació turística es va iniciar als anys 80 del segle passat. Té un bonic passeig marítim, la platja te una llargada de 200 m i amplada de 60 m.

Disposa dels serveis essencials: escola, biblioteca, policia local, llocs i places d´esbarjo, centres comercials , varietat de restaurants , etc .

✎ Caminant ran de mar

Punta de n’Amer és una península de poca extensió (200 Ha) que està situada entre les platges de Sa Coma i Cala Nau .

L´any 1985 va ser declarada com àrea natural d´especial interès i sis anys més tard, va entrar a formar part de la llista ANEI de les  Illes Balears en el marc de la llei 1/1991.

Degut al gran nombre i abundància de les praderies de posidònia oceànica que es localitzen dins la mar, envoltant aquest espai, fou declarada Lloc de Importància Comunitària (LIC) i es troba inclosa dins la Xarxa Natura 2000.

Antigament era coneguda com “ la Punta”, topònim que ha donat nom a una gran possessió  de la contrada . Ha rebut molts d’apel·latius : Punta de na Petra, Punta de na Llaneres, Punta den Brotat i finalment Punta de n´Amer, pel llinatge d´un gran propietari de la possessió de la Punta.

Començam a caminar vora-vora de mar i podem disfrutar del paratge que hi trobam: dins el primer pinar, hi va existir una caseta de 2 plantes anomenada “des moix” i que durant la incursió de les tropes republicanes comandades pel capità Alberto Bayo s´hi va instal·là  una impremta,  concretament una minerva, amb la qual s´edità el periòdic , la columna de Baleares, subtitulat Diario de combate antifascista , va ser entre el 23 d´agost i el 3 de setembre.

En la vintena de dies que durà la guerra el Capità  va instal·lar el comandament militar republicà i un hospital de sang a ses cases de la Punta.

Trobam nius d’ametralladora, construïts  durant la guerra civil espanyola entre 1936 i 1939 amb la finalitat d’impedir el desembarcament de tropes enemigues.

✎ Nius d'ametralladora

Seguim camí cap a la casa des carabiners que va servir de refugi, als qui contribuïen a evitar el contraban, tot seguit “ses pedreres” antigues pedreres de marès, i que molts turistes aprofiten per prendre el sol i fer algun bany.

✎ Ses Pedreses com a piscines naturals

A prop de sa punta i com podem observar que de punta no te res (acaba fins i tot rodonenca), ens trobam amb es punt geodèsic.

Castell de Sa Punta de N’Amer és una torre fortificada del tipus torre de defensa, s´encomanà a l´enginyer militar Martin Gil de Gainza, fou construïda en la darrera dècada del segle XVII entre els anys 1693 i 1696 , està situada a uns 35 m damunt el nivell de la mar, al punt que va està enllestida es nomenaren els primers torrers que reberen 6 espingardes, 6 mosquets i 2 canons de bronze.

✎ Torre del castell de sa Punta de n'Amer

Anys més tard es decidí enviar-hi tropa muntada. El 1724 calgué baratar les curenyes dels canons, ja estaven podrides, també es reparà el pont llevadís i la xemeneia. L´any 1765 es decideix fer un aljub dins el fossat, per poder disposà d´aigua.

✎ Restes d'un canó al Castell de sa punta de n'Amer

Durant la guerra civil s´hi instal·là un observatori . El 1996 va ser restaurat i museïtzat.

Cala Nau o Racó de Sa Galera és una platja d´aproximadament uns 200 m de llargària i 30 m d’amplària, pel migjorn te continuïtat la platja de Cala Millor.

El seu topònim es deu possiblement a un naufragi d´un galió.

Aquest topònim ja apareix documentat al 1579 a un manuscrit titulat “El borrador de la isla de Mallorca”.

         Miquel Riera (Responsable Camins i Pobles)