Passió per sa muntanya

Caminar amb consciència

Caminem per caminar? O caminem per tot allò que obtenim a través dels camins? Qui bé camina bé sap que és una experiència plena i rica, i de fet, pot ser no cal cercar-li un per què.

Benvolgut/da lector/ra, a les següents línies trobaràs una reflexió oberta sobre què ens aporta caminar, i una proposta des de la Psicologia. Em dic Mariam i soc psicòloga general sanitària i Tècnica Esportiva en senderisme (TD1), faig també acompanyaments esportius a l’escalada, excursions que integren treball psicològic i soc caminadora des de ben petita, ara també escaladora i muntanyenca i integrant del Grup de Tecnificació d’Alpinisme de les Illes Balears en la present promoció.

Jo ho tinc clar: les muntanyes m’omplen l’ànima i és a les muntanyes on millor estic. Habitar el paisatge natural des de l’esment, posar-lo en valor, estimar-lo i agrair-lo, és per mi la moneda de canvi de tot allò que m’aporta. Crec que m’entens una mica.

Des de la psicologia, fa dècades que els estudis científics evidencien que el medi natural és terapèutic i es proposa com a espai essencial tant en l’estil de vida saludable, eina de benestar, tant com a espai per a treball terapèutic.

Què té la natura per ser tan beneficiosa i rica per la nostra experiència?

Per una part, l’ésser humà s’ha desenvolupat a la natura i el cos segueix programat per a tal. Els processos d’activació i vigília comencen amb la llum solar, i els de relaxació i descans arriben amb la nit, les emocions segueixen vinculades a la supervivència -com per exemple la por, que respon a la interpretació d’una amenaça-, la llum solar és essencial per a la síntesi dels nutrients, i molts altres fets que evidencien que tots els nostres porus agrairan el contacte amb la natura.

També, la natura és una experiència que nodreix tots els sentits: la vista (amb les meravelles visibles), l’oïda (amb la immensitat de sons), l’olfacte (les olors de la garriga, de la mar, de la primavera, dels animals...), el tacte (la brisa del vent, la temperatura), i pot ser també el gust! A més, ens aporten una experiència d’autoconeixement a través de la consciència del nostre cos: parlem de la interocepció i introspecció.

I en afegit, és un ambient que ens allunya de l’estrès i les demandes atencionals constants, dels renous, de les presses... la natura és semiestàtica: ens aporta un ambient calmat alhora que garanteix estímuls nous que ens sorprenen i ens proporcionen aprenentatge.

Hi ha moltes formes de viure la natura, però parlem sobre el caminar i sobre com caminem. Concretament, caminar amb consciència.

A les sortides terapèutiques que faig al medi natural vull transmetre la importància de posar consciència en l’activitat i en el que ens envolta. Podem caminar amb presses, o fins i tot córrer, amb l’objectiu d’anar a fer una activitat física que ens acceleri el cor; podem caminar amb música i evadir-nos del que ens envolta... però caminar amb consciència és una experiència completament distinta.

L’atenció és una variable psicològica que hi està molt implicada. Has sentit parlar del mindfullness o atenció plena? És un estat que es troba dins l’espectre de la meditació que et permet baixar revolucions, connectar. Quan caminem parant atenció a la informació que ens arriba a través dels sentits i hi posem consciència a aquesta informació, relaxem el riu fluidíssim de pensaments que tenim la resta del dia; els estímuls naturals envien informació de “calma” al cervell. Això fa que baixin els nivells de cortisol i adrenalina, que l’amígdala es relaxi, que la sang circuli més oxigenada i que es faciliti l’activació del sistema nerviós parasimpàtic.

Caminar posant consciència no només ens connecta amb l’exterior, sinó també amb l’interior.

Has arribat mai a un estat d’abducció, meditació i/o quasi embriagament quan camines? La marca Molta Muntanya© promou el mantra “peu dret, peu esquerre, peu dret, peu esquerre...” que em connecta amb aquest estat en el que només executes, camines de forma automàtica, connectada, tota la teva atenció està en el paisatge que t’envolta o en el jardí que dus a dins. Activar el cos caminant a la natura ens permet oxigenar la sang, reduir estímuls estressants, obtenir beneficis fisiològics pel cos i tenir una ment més en calma per pensar i connectar amb el nostre interior.

Sé cert que ho has notat.

Jo no sé per quina raó camines. Pot ser la família et duia a la muntanya des d’infant i has seguit amb la tradició, pot ser t’agrada perdre’t i descobrir racons, pot ser ho has fet a mode de teràpia, o pot ser perquè és un exercici que t’agrada. Però si sé que caminar per la natura té infinits beneficis per la teva fisiologia i també per la teva ment. Ara bé, posa-li actitud i posa-li consciència. L’experiència serà màgica.

Mariam Zamrik Vila (responsable secció Caminar amb consciència)