Passió per sa muntanya

«Els camins són part de la memòria viva de Mallorca» Camins de Gran Recorregut (GR) a la Serra de Tramuntana: criteris i normativa

Els GR són senders de gran recorregut, homologats per federacions oficials (FEDME i equivalents autonòmics) seguint criteris estrictes de qualitat i seguretat. En general, aquests criteris indiquen que el traçat ha de discórrer preferentment per medi natural (vials tradicionals) i que s’han d’evitar, en la mesura del possible, els trams d’asfalt o ciment. Les normatives territorials específiques reserven un percentatge molt limitat d’asfalt en tot el traçat. Per exemple, la normativa de la Comunitat Valenciana prohibeix tenir més d’un 10% d’asfalt en la totalitat del recorregut, norma seguida també en d’altres regions (Andalusia, etc. estableixen un llindar similar del 10%). A més, la Federació Balear de Muntanyisme (FBME) assenyala que un sender homologat perdria aquesta distinció si més del 15% del traçat es transforma a asfalt. Per tant, un nou GR-226 amb un 70% de paviment asfàltic excedeix àmpliament aquests límits. En conseqüència, el traçat del GR-226 no encaixa amb els estàndards oficials d’homologació de GR (ni nacionals ni europeus), tret que s’executés com un cas molt excepcional.

Recuperació de camins antics en finques privades

Els camins antics (millora de portellades, drecera de vint, etc.) són patrimoni històric i cultural col·lectiu, però sovint discorren per finques privades. Les opinions dels experts i actors locals reflecteixen el conflicte entre privacitat i ús públic. D’una banda, molts propietaris veuen amb recel qualsevol intromissió en aquests camins. Segons estudis recents, l’Associació de Propietaris manifesta que la Llei de Camins és concebuda per ells com «un atac directe a la propietat privada». D’altra banda, excursionistes i entitats de muntanya reclamen més col·laboració per recuperar senders històrics tancats. Per exemple, agents del món del senderisme coincideixen que cal «més col·laboració entre propietaris i federats» per obrir antics camins i integrar-los en la xarxa pública. En general, els experts (historiadors locals, tècnics de patrimoni i entitats com FODESMA) subratllen la necessitat de fer efectiva la legislació existent: es proposen convenis i custòdies de camins que preservin l’accés tradicional sense perjudicar la propietat, tot facilitant manteniment i seguretat. En l’actualitat, es treballa amb camps d’escoles-taller i plans municipals per restaurar i condicionar camins emblemàtics (per exemple, el camí del Correu a Esporles o el de Biniaraix) amb finançament públic, demostrant que és possible la recuperació amb acord amb els terratinents.

Patrimoni cultural i ús públic (senderisme, curses, etc.)

La Serra de Tramuntana és Patrimoni Mundial (UNESCO, paisatge cultural des de 2011), i això implica un ús públic responsable del territori. Segons la declaració UNESCO, cal planificar el turisme sostenible i controlar-ne l’impacte: el pla de gestió de la Tramuntana (derivat del Pla Territorial de Mallorca) preveu «estratègies per sostenir l’activitat agrària tradicional i per controlar l’impacte del desenvolupament de l’activitat turística». De fet, el Consell de Mallorca està revisant el Pla de Gestió per incorporar «criteris de turisme responsable i sostenible recomanats per la Unesco». En la pràctica, l’afluència creixent de senderistes i curses de muntanya genera impactes evidents. Estudis locals alerten de la massificació en punts de pas concorreguts: acumulació de residus, soroll i empitjorament de camins són pràcticament generalitzats. Entitats ecologistes com el GOB denuncien que curses multitudinàries (p. ex. la Mallorca UTMB amb 1.984 corredors el 2024) provoquen erosió severa dels senders i embussos que afecten també als excursionistes normals. El GOB assenyala que a la Tramuntana, espai de màxima protecció, «els espais naturals protegits no disposen d’eines gestores suficients» i per això considera irresponsable la promoció de proves massives sense estricte control ambiental. Les administracions locals coincideixen en la necessitat de més senyalització i sensibilització ambiental dels usuaris. Així doncs, per compatibilitzar patrimoni i ús recreatiu es proposen itineraris ben delimitats (com els GR i PR homologats), límits d’aforament en zones delicades i foment del guia local acreditat.

Legislació vigent i conservació del patrimoni viari

La protecció legal de camins i marges a les Balears és àmplia. La Llei 13/2018 de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca regula específicament el Ferm i els tancaments dels camins. En particular, prohibeix pavimentar amb asfalt/formigó cap camí que fos no pavimentat abans de l’aprovació de la llei, llevat de casos d’interès general molt justificats. Això vol dir que en principi no es poden recobrir els antics senders amb asfalt nou. També limita els tancaments laterals: cap nova paret o tanca pot superar 120 cm si no és de reixa fina i ha d’estar feta segons l’estètica tradicional (pedra en sec baixa) perquè no obstaculitzi les vistes naturals. Pel que fa a les marjades i murs de contenció propis dels camins, la llei assigna obligacions: si un marge sosté el camí, el propietari del camí n’ha de costejar la reparació; si el marge sosté el terreny i el camí és a baix, el propietari de la finca ha de mantenir-ho. En casos d’emergència (despreniments), l’administració pot actuar i repercutir les despeses al terratinent.

Al marge de la llei insular, altres normes ajuden a la conservació. A nivell estatal, la Llei 42/2007 de patrimoni natural reconeix els «paisatges protegits» com a zones de valor natural i cultural especial que mereixen protecció. A nivell europeu, la Convenció Europea del Paisatge (2000) i la Carta del Paisatge del Consell d’Europa emfatitzen que cal preservar la interacció harmònica entre natura i cultura en el territori, impulsant directrius per protegir els elements rurals tradicionals (camins, marges, etc.). En conjunt, el marc legal exigeix inventariar els camins públics (catàlegs municipals) i facilita la seva recuperació legal (inclusió d’ofici als béns públics, supressió de barreres). En resum, tant la normativa específica (Llei de Camins) com la de paisatge i patrimoni (autonòmica, estatal i europea) conflueixen a promoure la conservació dels camins tradicionals, regulant l’ús públic i preveient mesures per evitar-ne la degradació.

Renaj Setnis Naoj

Fonts: documentació oficial de senderisme i patrimoni (normatives de la FEDME/FEDME, FBME, Consell de Mallorca, UNESCO).

Bibliografia:

1. Federación  Andaluza de Montañismo. Normativa de homologación de los senderos deportivos en Andalucía.

2. Comité de Senderos. Normativa de homologación de senderos. FEMECV.

3. Federació Balear de muntanyisme i escalada. Protocol d’actuació i homologació de senders.

4. Fora vila, revista digital. Ús públic de la Serra de Tramuntana. Anàlisi des reptes i propostes dels diferents actors.

5. dBalears. El Consell impulsa la restauració dels antics camins de pedra de Mallorca.

6. Unesco. World Heritage Convention. Cultural Landscape of the Serra de Tramuntana.

7. Consell de Mallorca. Noticies a la web. La serra de Tramuntana celebra tretze anys de la declaració com a patrimoni mundial.

8. GOB Mallorca. La recuperació de les curses massives de muntanya afegeix pressió a la Serra de Tramuntana.

9. BOIB. Llei 13/2018, de 28 de desembre, de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca.

10. Actes de la V Trobada d’estudis per a la preservació del patrimoni de pedra en Sec als països catalans.

11. Aproximació a la vida i obra d’Antoni Colomar Marí: retrat d’un pioner en intervenció i l’educació de la joventut. Pere Fullana i Sergi Moll. Anuari de la joventut 2024.

✎ Barranc de Biniaraix

✎ Camí d'Almallutx