Passió per sa muntanya

12. Ca’n Garra Seca

En el km 6 del camí de sa Torre de Llucmajor es troba el Conjunt etnològic de Can Garra Seca. És un conjunt patrimonial tradicional situat a la possessió de Can Garra Seca, al camí de sa Torre —dins el terme municipal de Llucmajor, a Mallorca (Illes Balears). 

El nostre guia ha estat en Jaume Pericas, que amb les seves explicacions plenes de coneixements i entusiasme, ha convertit aquesta sortida amb una jornada molt agradable, en Miquel Riera i Tomeu Porcel com ajudants.

La finca té una extensió de 100 quarterades (unes 71 hectàrees). És una finca agrícola-ramadera i forestal tradicional amb una sèrie d’elements que representen l’activitat humana i la vida rural històrica a la Marina de Llucmajor.

Aquest conjunt forma part del paisatge agrari de secà i mostra com s’hi organitzava la producció, l’habitatge i l’ús dels recursos naturals en el medi rural mallorquí.

El conjunt està format per diversos elements construïts tradicionalment que tenen valor etnològic i històric:

Les Cases. Formades per un conjunt d’edificacions de diferents èpoques, probablement la part més antiga és d’època islàmica. A la finca també hi havia edificacions megalítiques, avui desaparegudes, que foren aprofitades per a la construcció dels elements etnològics existents.

Molí de vent fariner i hortet. Dins l’antic hort d’aquesta possessió s’hi situa un conjunt de béns etnològics com són un molí de vent fariner i dos aljubs.

El molí de vent és de tipologia de torre estreta, construït en pedra en sec, amb l’obrador a la part baixa i una zona superior per accedir al pal-guia per orientar el molí.

No tenim referències documentals d’aquest molí, únicament podem veure la data de 1831 a la travessa que suporta les moles.

Devora el molí es troba l’aljub històricament més antic, que té la coberta lleugerament en forma de volta i una profunditat de 5 metres.

Barraca de roter. Aquesta construcció en pedra en sec només conservava les parets. Se’n desconeixia l’existència fins el 2003, ja que es trobava amagada i envoltada d’una frondosa vegetació. 

Barraca de carro, construcció en pedra en sec de forma quadrangular, que s’utilitzava per resguardar el carro quan aquest no es feia servir. Es conserva talment.

Bassa coberta de capcurucull. Es troba a prop de la barraca de roter. Consisteix en una cavitat natural a la roca, coberta amb una construcció de pedra en sec en forma de ferradura i el capell de volta de capcurucull o falsa volta. Té l’única entrada orientada al nord, per on també entra l’aigua. 

Forn de calç i carbonera. Situat enmig de la garriga, envoltat de vegetació, es tracta d’una construcció de pedra en sec que conserva l’anell exterior, la boca i l’olla. Una part de l’anell va caure.

Rotlo de sitja. Molt a prop de les cases es conserva el rotllo de sitja on antigament es feia carbó, que servia com a combustible per a les llars (cuinar, escalfar) i també per a la forja (ferreries).

Basses i cocons. Destaca la bassa i el sistema de captació i conducció d’aigua situat al camí que va a sa Figuereta, on, a més d’una enorme bassa amb sistemes de captació i conducció, hi ha un gran avenc que recull els sobrants de la bassa.

Elements megalítics, a diferents indrets de la finca, i sobretot a les construccions, es poden reconèixer grans blocs de pedra provinents d’antigues construccions megalítiques: a les cases, les parets i els sestadors. Però destaquen dues grans pedres rectangulars de molt de pes, que es trobaven a terra. Segurament foren llindes d’alguna construcció megalítica que ara formen una T abans d’arribar a les cases.

Cisterna mitgera, situada a la partió amb Can Boet, aquesta curiosa cisterna aprofita una gran cavitat i el decurs del camí per servir de magatzem d’aigua. Disposa d’una doble obertura a cada costat amb una corriola un poal per cada finca. Els sistemes de captació, filtració i distribució d’aigua són sorprenents: una gran porgadora, la fibla, piques de diferents formes i mides i, fins i tot, una conducció soterrada per omplir unes piques.

Clapers, aquestes construccions de pedra en sec es troben a molts d’indrets dins la finca, tant de conreu com de garriga. Generalment són de forma circular, però també n’hi ha de quadrangulars. Servien d’autèntic rebost per als habitants de la possessió.

Aquestes edificacions i estructures són exemples de l’arquitectura tradicional i de la tècnica de pedra seca, molt representativa del patrimoni etnològic mediterrani.

Les construccions reflecteixen com les comunitats locals s’adaptaven a un entorn de sequera i cultius de secà (ametlers, garrovers, zones de garriga, etc.).

Fins al segle XVII va pertànyer a la finca de Son Mut, que per motius hereditaris es va segregar i va passar a anomenar-se Can Garra Seca, segurament pel malnom del primer propietari. Pertany a la mateixa família ja fa sis generacions, majoritàriament de dones.

El conjunt va ser restaurat pel Consell de Mallorca entre 2009 i 2010 dins de programes de conservació del patrimoni rural.

La zona de la marina té una vegetació adaptada a la sequera. Pins, ullastres, mates, estepes i aladerns són les varietats més abundants dins la garriga, però també hi podem trobar endemismes, entre els quals destaquen algunes varietats d’orquídies, que sorgeixen de febrer a abril. També és admirable la flor de la ceba marina, que floreix a finals d’estiu, dalt d’una tija de prop d’un metre sense cap fulla, o l’olor de les petites flors blanques de les esparregueres, que també sorgeixen a finals d’estiu.

Als terrenys conrats hi trobam ametlers, garrovers i algunes figueres.

Pel que fa a la fauna, és freqüent albirar el vol tranquil de la milana o el xoric, les perdius i els puputs, i molts d’ocells petits. A terra es poden veure conills, tortugues i eriçons.

En acabar la visita, hem pogut fer una degustació de productes locals: coques salades, pa amb sobrassada, cocarrois, pa amb crema ecològica de garroves i ametlles, confitura de prunes de frare roig, figues seques, galetes ecològiques variades de "cuina d'olors" , ensaïmada llisa i torró fluix, i de begudes (aigua, vi i cervesa), que ens ha servit de dinar i han acabat d’arrodonir aquesta jornada. Alguns d'aquests productes elaborats per na Dolors, filla d’en Jaume Pericas.

                 Pilar Ponce (responsable revista)