48è Aplec Excursionista dels Països Catalans (del 8 al 12 octubre 2026)
09. Betlem-Bec de Ferrutx (grup 1)
Ruta circular de 17 km amb un desnivell acumulat de 635 m, guiats per Marga Mestre i com ajudants Xisco Valls, Bartomeu Nigorra i Pilar Ponce.
El Bec de Ferrutx és una destacada muntanya de 519 metres d'altitud situada a la Serra de Llevant, dins el terme municipal d'Artà, al nord-est de Mallorca.
Aquesta talaia natural ofereix una de les panoràmiques més espectaculars de la costa nord mallorquina, dominant tota la Badia d'Alcúdia, la Colònia de Sant Pere i Son Serra de Marina.
Hem començat a caminar a la urbanització de Betlem per la pista forestal còmoda (que forma part de la ruta de senderisme GR-222) cap a les Cases de Betlem.
El sender es va estrenyent i s'enfila de manera pronunciada pel conegut Pas des Grau, un antic camí de muntanya empedrat que supera el desnivell fins a arribar al pla de l'Ermita de Betlem. Pel camí es passa vora la Font de l'Ermita on hem fet una aturada per beure i descansar.
Hem visitat l’ermita de Betlem. L’ermita està situada a la serra d’Artà, en terres de l’antiga alqueria musulmana de Binialgorfa. Va ser fundada l’any 1805 per comunitats eremítiques i conserva vestigis històrics i religiosos, com ara rajoles decoratives i una capella dedicada a sants locals.
La zona de Binialgorfa pertanyia al segle XIV a la Devesa de Ferrutx, antic vedat de caça reial.
El sender s'enfila cap a l'esquerra de la reixa de l'ermita, pujant progressivament entre vegetació autòctona com el garballó i el càrritx i les ruines de les Cases de Can Virell. Hem aturat per berenar i contemplar les vistes.
Hem continuat per la carena, el camí puja fins al Coll d'en Pelat i es torna més pedregós i aeri. A partir d'aquí la vegetació desapareix i es camina directament sobre la roca, seguint les fites de pedra.
Ens hem desviat un moment cap a la punta d'Es Ferruxet (517 m) i, finalment, hem carenejat fins a l'afilada proa del Bec de Ferrutx (523 m), on les vistes verticals sobre la Badia d'Alcúdia són impressionants.
Durant l’ascens i al cim hi trobam boscos de pins, matollars mediterranis, roques calcàries i barrancs típics de la serra de Llevant.
La zona presenta vegetació mediterrània seca (pins, llentiscles, romaní) i és habitual observar aus rapinyaires o petits rèptils propis d’ambients assolellats i rocosos.
Moltes de les sendes que avui es recorren foren antigament camins rurals o camins de ferradura entre camps de conreu i possessions tradicionals.
El nom Ferrutx s’associa amb el puig rocallós que domina la zona i reflecteix el paisatge abrupte, de roca i vent, característic de la vall interior fins a la costa.
Ha estat una ruta tan inspiradora que una excursionista ens ha reglat un bell dibuix.
Pilar Ponce (Responsable Revista)