Passió per sa muntanya

07. Artà-Ermita de Betlem-Betlem

Una ruta de 10 km amb un desnivell acumulat de 526 m on hem gaudit de la Mallorca rural: silenci, pedra seca i tradició pagesa de la mà  de Carles Amengual que ha fet de guia i Rafel Ferrer i Pedro Fuster com ajudants.

Aquesta ruta uneix interior i mar pel vessant nord-est de Mallorca, dins l’entorn del Parc Natural de la Península de Llevant. És un itinerari amb gran valor natural, cultural i paisatgístic.

El Parc Natural de la Península de Llevant és un espai protegit de 21.507 hectàrees situat al nord-est de l'illa de Mallorca, concretament al municipi d'Artà. És una destinació excepcional per als amants del senderisme i de la natura salvatge, destacant pels seus penya-segats costaners, platges verges com s'Arenalet des Verger, i una rica biodiversitat que inclou aus protegides i paisatges de garrotxa mediterrània.

Artà és un poble amb forta identitat, carrers empedrats i el santuari de Sant Salvador dominant el nucli antic.

Paisatge de muntanya baixa mediterrània, penya-segats suaus, vistes àmplies a la badia d’Alcúdia.

Vegetació de pins, ullastres, romaní, estepes i garriga.

Fauna d’aus rapinyaires (milà, falcó), tortuga mediterrània i cabra salvatge. 

És una zona protegida amb itineraris senyalitzats i àrees de conservació.

El tram entre l’ermita i la Colònia ofereix una de les panoràmiques més obertes del nord de Mallorca.

L'Ermita de Betlem està situada a la serra d’Artà, en terres de l’antiga alqueria musulmana de Binialgorfa. La zona de Binialgorfa pertanyia al segle XIV a la Devesa de Ferrutx, antic vedat de caça reial. Una placa de rajoles ens recorda que els tres primers moradors d'aquest desert hi dormiren el 29 de juliol de 1805.

És un antic monestir arquitectura austera integrada al paisatge. Fundat l'any 1805 per membres de la congregació dels ermitans de Sant Pau i Sant Antoni. Està situada en un entorn completament aïllat a les muntanyes d'Artà, dins el Parc Natural de la Península de Llevant, i ofereix unes de les vistes panoràmiques més espectaculars de tota la badia d'Alcúdia.

Una avinguda flanquejada per xiprers centenaris ens ha conduit fins a l'entrada del recinte.

L'església és senzilla però acollidora, decorada amb frescos històrics, un gran rellotge de sol a la façana i una representació del naixement de Jesús (pessebre).

La Font de na Bernadeta és una petita font natural situada als voltants on hi ha una capella subterrània amb la imatge de la Mare de Déu de Lourdes, un lloc ideal per descansar a l'ombra.

Els darrers ermitans van deixar l'Ermita de Betlem al setembre de 2010, posant fi a més de 205 anys de vida eremítica contínua en aquest indret d'Artà.

La comunitat estava formada per tres darrers ermitans (entre ells el germà Antoni de Sant Pau, que hi havia viscut durant 40 anys). A causa de la seva avançada edat i de la falta de relleu generacional o noves vocacions, el Bisbat de Mallorca va decidir traslladar-los a l'Ermita de la Santíssima Trinitat de Valldemossa, on la vida i l'accés eren més fàcils per a ells.

Fins al darrer moment, els monjos de la Congregació de Sant Pau i Sant Antoni van viure de manera molt senzilla. Conreaven els seus propis horts (oliveres, figueres, llegums), recollien mel de les seves rutes d'abelles i tenien cura d'alguns animals. Dins l’autocar hem pogut escoltar les paraules d’un dels darrers ermitans que ens ha emocionat.

Vivien sense grans comoditats, guiats pel silenci i els tocs de campana, en cel·les individuals separades. La seva dieta es basava estrictament en el que extreien de la terra i en les donacions dels visitants.

Avui dia, el monestir ja no compta amb cap comunitat activa, però el recinte, l'església i els voltants (com la font de na Bernadeta) es mantenen oberts i cuidats com un lloc de gran valor històric i espiritual de Mallorca.

Hem davallat per un camí tradicional de ferradura que connectava possessions i zones agrícoles.

Hem acabat a la urbanització de Betlem a prop de la Colònia de Sant Pere, petit nucli mariner, tranquil i poc massificat amb un passeig marítim agradable i platges de còdols i arena. La zona litoral és majoritàriament de roques i penya-segats amb petites cales naturals d'aigües transparents, com la Platja de Betlem o Cala Fonda, ideals per fer esnòrquel sense aglomeracions.

A diferència d'altres zones turístiques de l'illa, Betlem no té grans hotels ni gaire comerç, mantenint un ambient purament residencial, silenciós i envoltat de vegetació mediterrània.

Pilar Ponce (Responsable Revista)