Passió per sa muntanya

03. Talaia d’Alcúdia-Coll Baix-Coll de na Benet

Ruta de 14 km amb un desnivell acumulat de 392 m amb el guiatge de Pep Lluís Forteza, Malén Alomar i Maria Socies.

La ruta que connecta la Talaia d'Alcúdia, el Coll Baix i el Coll de na Benet és una de les excursions circulars més espectaculars i completes de la península d'Alcúdia, a Mallorca. Combina crestes de muntanya amb vistes panoràmiques a les badies de Pollença i Alcúdia, boscos de pins i el descens a una de les platges verges més famoses de l'illa.

La talaia d’Alcúdia (446m) és una muntanya emblemàtica situada al nord-est de l’illa de Mallorca, al municipi d’Alcúdia. És el punt més alt de la península de la Victòria i un dels miradors naturals més espectaculars de la zona.

Se situa entre la badia de Pollença i la badia d’Alcúdia, que separa visualment des del seu cim.

Forma part del sistema muntanyós del Cap des Pinar, al nord de Mallorca.

Des del cim hi ha vistes panoràmiques de 360° de la mar i del litoral nord de l’illa.

És considerat un dels millors miradors naturals de Mallorca.

Al cim hi havia una torre de vigilància (talaia) construïda al segle XVI.

Formava part d’un sistema defensiu per vigilar la costa i alertar de possibles atacs pirates o enemics.

Els avisos es transmetien amb fum de dia i foc de nit, comunicant-se ràpidament amb altres torres i amb Palma.

La torre es va iniciar el 1567 i finalment es va enderrocar el 1936 després d’anys d’abandonament.

Avui en queden restes visibles al cim.

El camí arranca ascendint per una pista forestal a l'ombra dels pins que a poc a poc es transforma en un sender de pedra (Pas de s'Aritja). En arribar al cim de la Talaia d'Alcúdia, el punt més alt de la península, hi ha les ruïnes d'una torre de vigilància del segle XVI i una panoràmica aèria immillorable.

 Des del cim hem baixat en direcció al Coll de s'Engolidor i el Refugi del Coll Baix. Si decideixes descendir fins a la Platja des Coll Baix, tingues en compte que el darrer tram exigeix avançar sobre grans blocs de roca vora el mar, per la qual cosa es requereix calçat amb molt bona adherència. La calissa i les aigües turqueses compensen l'esforç.

Retornant cap al refugi, la ruta ens hem desviat pel sender interior cap al Coll de na Benet. Aquest tram sol ser molt més solitari i salvatge, creuant zones de matollar mediterrani i alzinars, oferint una perspectiva diferent de les parets rocoses de la península.

Finalment, el sender ens ha connectat de tornada amb el vessant de l'Ermita de la Victòria a través del pas de les Fontanelles Fondes, tancant el bucle circular.

Pilar Ponce (Responsable Revista)