Passió per sa muntanya

Sa Tramuntana dorm amb un ull obert des que ses bruixes varen ballar per darrera vegada en aquell puig- el nom del qual he oblidat.

 

Valldemossa dorm en un jardí de xemeneies mortes que fa olor a diumenge i forns de calç fa temps oblidats; es forns s’han amagat, espantats de no tornar-se encendre mai més.

 

Es Port de Sóller dorm profundament des que es vent de Llevant ha deixat de cridar. Es port és buit i sa marea enlloc a la vista.

 

Sa Tramuntana dorm amb un ull obert des que ses bruixes varen cantar: “Sa meva illa, què t’ha passat?”. I sa Tramuntana dorm. Dorm.