Passió per sa muntanya

Entrevista amb Antoni Colomar Marí.Impulsor de la Ruta de Pedra en Sec i referent en la conservació del patrimoni rural de Mallorca

Antoni Colomar Marí (Eivissa, 1943) és una figura clau en l’educació social i la preservació del patrimoni cultural i rural de Mallorca. Llicenciat en Belles Arts, és considerat «un mestre de mestres» i un referent com a educador compromès amb el territori i la societat. Després de la reforma de la Llar de la Joventut  del Consell de Mallorca en petites Llars del Menor, va crear l'any 1988, FODESMA (Foment al Desenvolupament Sostenible de Mallorca) al mateix Consell Insular per tal de mitigar la problemàtica dels joves en atur, mitjançant la recuperació d'oficis tradicionals i així recuperar el patrimoni rural, abandonat per l'arribada massiva de turistes i l'abandó dels esmentats oficis. Sota la seva direcció aquest organisme de gestió directe, durant quinze anys va impulsar programes de formació per a joves en els oficis de margers, mestres d’aixa, treballadors forestals, restauradors, moliners, etc. i va liderar projectes públics de recuperació patrimonial. D’aquella etapa neix una de les seves iniciatives més emblemàtiques: la Ruta de Pedra en Sec (GR-221), un itinerari de més de 300 km per la Serra de Tramuntana, avui Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.

Amb aquesta trajectòria com a punt de partida, conversam amb Antoni Colomar sobre el present i el futur dels camins de la Serra de Tramuntana, els reptes de conservació i l’ús sostenible d’aquest patrimoni únic.

✎ Antoni Colomar

Entrevistador: Renaj Setnis Naoj

1. Què ha suposat per a vostè ser l’impulsor de la Ruta de Pedra en Sec i aconseguir-ne el reconeixement com a GR?

En primer lloc vull dir que aquesta gran ruta, és obra de tot un equip, com que en aquell temps no passava quasi ningú pels camins que adobàvem bromejant solia dir als margers que aquests camins em servirien per quan me jubilés i de fet amb un grup de persones majors que sortim cada setmana, els hem aprofitat abastament. Des d'aquí vull agrair la tasca de tots els qui han participat en fer possible aquesta ruta : Uns formaren, altres coordinaren o feren els  projectes tècnics, molts traginaren pedra i els margers les adobaren i col·locaren.

2. Quina repercussió ha tingut la incorporació dels refugis al GR-221, la coneguda Ruta de Pedra en Sec?

Ambdues realitats anaven juntes. Al mateix temps que adobàvem un camí, pensàvem on s’allotjarien els caminants. Començàrem amb el refugi des Tossals Verds perquè la finca era del Consell però ben aviat negociàrem amb l'Ajuntament de Sóller per incorporar el de Muleta o amb el de Deià per restaurar Can Boi, o comprar Son Amer d'Escorca. Com ja he dit aquests edificis, la majoria en runes, foren una bona escola per l’aprenentatge dels joves restauradors.

3. Integrar el GR dins l’oferta turística pot comportar una massificació dels camins de la Serra? Quin és, segons vostè, el límit entre ús i abús?

Pensa que quan vàrem començar a projectar la ruta, no hi ha havia la massificació actual. La nostra idea era promoure un turisme diferent i sobretot  facilitar als residents de l'Illa uns itineraris segurs per poder practicar senderisme. No es pensava amb excursionistes com els del GEM o altres grups excursionistes que el que cerquen moltes vegades és també l'aventura.

4. Considera que altres grans rutes, com el GR-222 (Artà–Lluc) o el nou GR-226, a la zona del Llevant de Mallorca, compleixen els requisits per ser homologats com a GR, tenint en compte que prop d’un 70 % del  traçat és asfaltat, quan la normativa de la FBME fixa un màxim del 15 %? O potser haurien de ser simplement rutes turístiques?

No els hi veig molt de futur, encara que en el meu temps ja projectàrem la d'Artà a Lluc i encara menys la de l’Est de Mallorca. Així com la Ruta de pedra en sec té una certa unitat dins la diversitat de la Serra, les dues que m´ha citat crec que els manca aquesta unitat. A més on hi ha asfalt la gent prefereix el cotxe, jo no faria més GR a Mallorca, el que s'hauria de fomentar són les rutes sense asfalt que encara queden als diferents municipis.

5. La Serra de Tramuntana, com a Patrimoni Mundial, conserva encara molts camins antics utilitzats per margers, contrabandistes o carabiners, molts dels quals s’estan perdent per abandonament. Creu que aquests camins s’haurien de catalogar i declarar d’ús públic?

I tant! de fet nosaltres ja començarem a donar una mà als ajuntaments per què cataloguessin tots els camins públics. Ara que el senderisme i el ciclisme s'ha posat de moda, aquests camins poden ser una font d'ingressos per els bars i botigues dels municipis. El nostre grup, per exemple, quan anam a un poble ens hi quedam sempre a dinar i moltes vegades compram productes locals.

6. En la mateixa línia, els passos de muntanya i senders tradicionals haurien de ser considerats també patrimoni cultural?

També, generalment molts de passos són accessos que utilitzaven la gent de muntanya per adreçar el camí, passos que utilitzaven els contrabandistes, els pescadors o els caçadors per tal accedir més aviat a un lloc. El pas de la Xeixa, els monjos de la Trapa hi baixaven la farina; el pas des Pescadors, pas d’en Bisquerra, i molts d’altres tenen la seva història.

7. El Pla de Gestió d’Ús de la Serra de Tramuntana, derivat del Pla Territorial de Mallorca, preveu estratègies per sostenir l’activitat agrària tradicional i controlar l’impacte del turisme. Creu que és vital aprovar-ho i posar-ho en marxa?

Tot el que sigui mantenir l'activitat agrària em sembla importantíssim, el paisatge de la Serra el construïren els agricultors, després fugiren cap a la costa darrera uns millors salaris. Ara bé això no s'aconsegueix amb plans generals sinó incentivant i donant valor als productes de la Serra. Quan al turisme evidentment s'ha de controlar però de moment no hi veig necessari instaurar-hi la cita prèvia.

8. Diverses entitats ecologistes, com el GOB, denuncien que curses multitudinàries —com la Mallorca UTMB, amb gairebé dos mil corredors el 2024— provoquen erosió severa dels senders i saturació dels espais protegits. Creu que caldria limitar o regular estrictament aquest tipus d’activitats dins la Serra de Tramuntana i el Parc de Llevant?

Això sí, aquestes activitats multitudinàries i erosives en tots els sentits, s´haurien de prohibir totalment a la Serra i si es considera que s´han de fer, cercar un altre lloc, però mai a la Serra ni a cap Parc Natural.

9. Existeix una contradicció entre la promoció del senderisme responsable per part de la FBME i la promoció de curses esportives que generen ingressos però també impacte ambiental?

Sí, totalment.

10. Finalment, quin creu que hauria de ser l’equilibri entre senderistes, corredors, visitants ocasionals i explotació turística del territori?

Crec que tots podem disfrutar de l'Illa si cada sector que anomenam es compromet en la sostenibilitat de la seva activitat.

                                                                                          Renaj Setnis Naoj

• • •

El GEM agraeix a Antoni Colomar la seva atenció a l’hora de reconèixer la seva tasca en la recuperació dels camins de la serra de Tramuntana.

✎ Els caminants