Passió per sa muntanya

Volta per Valldemossa, na Fàtima  

Cada cop és més freqüent que la nostra illa pateixi l'acció de fenòmens meteorològics adversos, la conseqüència és que camins i marjades van desapareixent envaïts per arbres caiguts i vegetació que creix sense control ja que no es pot passar.

Just es mantenen transitables les GR i aquestes rutes amagades que tant ens agraden als bons muntanyencs s'han tornat veritables pistes americanes, així i tot no ens rendim i seguirem en l'afany de mantenir-les.

A Dies feiners amb el bon guiatge de Maria Pascual, ens hem disposat a donar la volta que sortint de Valldemossa s'endinsa dins Bunyola per tornar al mateix lloc.

El recorregut circular de prop de 14 km i 627m de desnivell positiu, passa per Son Brondo, s'Estret, font i mirador del mateix nom.

✎ Foto amb la guia en el Mirador de s'Estret

Son Brondo és una de les possessions històriques i arqueològiques més riques i emblemàtiques de la vall de Valldemossa, situada just passat el conegut pas de s'Estret. La seva trajectòria comprèn mil·lennis d'ocupació humana, des de la prehistòria fins a esdevenir un referent de l'arquitectura senyorial de la Serra de Tramuntana.

Apareix documentada històricament fins i tot a l’obra clàssica de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, Die Balearen. L’origen del terme “Son” és una contracció típica mallorquina de “ço d’en” (això d’en/la propietat de), mentre que Brondo és un llinatge d’origen italià (concretament del topònim venecià Bróndolo).

Sota les mateixes cases de la possessió s'hi localitza un important jaciment arqueològic on s'ha recuperat: ceràmica indígena mallorquina, fragments d'àmfores púnico-ebusitanes, itàliques i layetanes, a més de restes de ceràmica sigillata de l'època romana, fet que demostra que la zona era un punt clau de comerç i assentament a la zona de la Serra.

A prop de la finca també es troben coves d'ús funerari (al bosc de Son Brondo) i un poblat que dominava la vall.

✎ Aljub de s'Estret

L'origen directe de l'actual possessió es troba en una antiga alqueria musulmana anomenada Valagai. Després de la conquesta de Mallorca per part de Jaume I l'any 1229, les terres s'integren en el repartiment de la zona. Un dels fets històrics documentats més curiosos de la finca data de 1246: el propietari de l'alqueria d'aquell moment va sol·licitar de manera oficial un permís al rei Jaume I per buscar tresors ocults dins les seves terres, testimoni del misticisme que ja envoltava la zona.

Amb els segles, l'alqueria es va transformar en una gran possessió agrícola dedicada principalment a l'olivar, les pastures de muntanya i l'aprofitament forestal i de l'aigua (com la coneguda Font de ses cases de Son Brondo).

Les cases actuals es van estructurar principalment a partir del segle XVII, seguint el model de l'arquitectura senyorial típica mallorquina: un conjunt rústic i noble distribuït al voltant d'un bell clastra (pati interior).

Un dels trets més singulars d'aquesta possessió és la seva continuïtat familiar: la mateixa nissaga (la família Alemany) ha habitat i custodiat les cases i les seves terres des de fa pràcticament 400 anys, mantenint-ne el llegat de generació en generació

✎ Font de s'Estret

A finals del segle XIX, la singular bellesa i la ubicació estratègica de Son Brondo van cridar l'atenció de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. El noble austríac va deixar constància d'aquesta propietat en la seva cèlebre obra enciclopèdica Die Balearen geschildert in Wort und Bild (1884), on es va incloure un bell gravat original de les cases integrades a la muntanya, servint de testimoni visual del valor patrimonial de la finca.

Avui dia, la finca manté intactes les seves estructures històriques i agrícoles tradicionals, però s'ha adaptat als nous temps funcionant com un allotjament rural i agroturisme de gestió familiar. És també un punt de referència per a excursionistes que fan rutes per s'Estret de Valldemossa, el Camí Vell de Palma o la Comuna, destacant com un exemple de conservació de la memòria històrica de Mallorca.

✎ Foto de grup en el cim de Na Fàtima

Hem creuat na Fàtima passant pel seu cim de 651m i davalla fins el Pas des Ases. Un pas fàcil que passa pel cap d’una paret, entre aquesta i el penyal. S’aprecien algunes mosses a la roca per facilitat la passa. La paret marca la línia divisòria entre Valldemossa i Bunyola. Curiosament, malgrat el nom, resulta impossible el trànsit de bísties per aquest pas.

✎ Pas dels Ases

Allà el camí es perd i es torna un terreny infranquejable que posa a prova als més agosarats.

Ja en terrenys de Pastoritx hem seguit per la GR 221 fins tornar a la atractiva i turística Valldemossa on hem pres la merescuda cervesa.

Maria Pascual (responsable Dies feiners) i Pilar Ponce (responsable revista)